el refugio del ciberespacio para mentes inquietas

 Diplomatura de Educación Social - 1997 / 1999 - Firehaired

CULTURA Y PENSAMIENTO

INTRODUCCIÓ

“ Cultura y pensamiento” no és només un interessant estudi de la influència de la cultura en l’estructura dels pensament, sinó també un contrast dels resultats d’aquest estudi amb les velles teories de la cognició. Un dels objectius d’aquest treball és veure la relació existent entre això i l’educació permanent, especialment mitjançant l’extrapolació del contrast de teories al llarg de la història, a la controvèrsia de l’educació permanent, és a dir: l’educació permanent ha de lluitar contra la convicció social de que l’adult ja no gaudeix de les capacitats mentals adequades per l’aprenentatge. Així, les antigues teories afirmaven que una diferència cultural també suposava diferències en els processos psicològics bàsics.

RESUM

Aquest llibre és un recull d’estudis sobre la resposta del pensament en diferents cultures d’arreu del món. Es planteja si la influència de l’entorn modifica els processos cognitius i/o l’estructura d’aquests. Això és mitjançant el contrast de tests i observacions de diferents ètnies el més aïllades possible, amb d’altres estudis idèntics realitzats en països occidentals. Aquests estudis, a l’igual que el llibre, s’estructuren abordant un per un cadascún dels diferents processos psicològics bàsics. Així doncs es contrasta l’estructuració del llenguatge, la percepció, els processos conceptuals, l’aprenentatge i la memòria, i finalment, la resolució de problemes. Això permet tenir una visió clara de que la diferència cultural no incideix en la ment de l’individu com a bloc homogeni. El llibre també presenta un altre constrast però en aquest cas entre les teories psico-socials de teòrics com Marx, Vygotsky, etc.amb els plantejaments contemporànis esmentats.

RELACIÓ AMB L’EDUCACIÓ PERMANENT

Els plantejaments antropologics actuals sostenen ,a diferència dels antics, que no hi ha diferències en els processos cognitius bàsics. Aquests són intrínsecs i comuns a tots els individus. Aquest fet justificaría la idea de que qualsevol etapa del desenvolupament personal és vàlida per l’aprenentatge. Cadascún dels diferents moments vitals de l’individu infuiría en tot cas ( a l’igual que passa amb la cultura en els estudis del llibre) en el que Vygotsky anomenava sistemes funcionals però no en els processos bàsics.

VISIÓ CRÍTICA I CONCLUSIÓ

Tot i que trobo molt interessant la relació dels nous plantejaments de la cultura i la cognició amb l’educació permanent, m’ha semblat adequat esmentar un punt en el que considero que les teories clàssiques també haguessin pogut recolzar l’objectiu de l’educació permanent: Marx sostenia que l’home no tenia una naturalesa intrínseca inmutable sinó que es feia a sí mateix permanentment en funció de la seva activitat (producció). En qualsevol cas concluiría remarcant el fet que una reflexió profunda entorn l’home, el pensament i la cultura demostra la utilitat de l’educació permanent.
 

<< Anterior ----- dc0014.htm ----- Siguiente >>