el refugio del ciberespacio para mentes inquietas

 Diplomatura de Educación Social - 1997 / 1999 - Firehaired

INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA EN MEDI OBERT

DEFINICIÓ DE MEDI OBERT

El medi obert és una atenció individualitzada al menor, dirigida a la seva reinserció social, incidint en la familia i utilitzant els recursos comunitaris del seu entorn social.


Œ‚ HISTÒRIA


Pel que fa referència a la història del terme Medi Obert, hem de dir que és molt recent. Aquest terme va ser adoptat per Justícia, per fer referència a aquelles persones que rebien un tracte no institucionalitzat. Però tal i com ens ocupa el tema, l’ educació en Medi Obert es va començar a aplicar bastant temps abans, però sota formes bastant diferents a les actuals. És, per tant, que fem una revisió històrica de la situació de l’infant, com a principal usuari que ens ocupa, i del procés d’evolució del tractes rebuts i la seva consideració com a persona, que anirem condimentant amb les institucions aparegudes, les teories sorgides i la posada en pràctica d’aquestes teories, que proporcionaran al nen una vida més digne al llarg del temps.


La història ens mostra com la protecció de la infància està absolutament vinculada a l’ evolució de la consideració social envers el nen, la qual al seu torn comportarà la limitació progresiva de poder absolut que exercia el pare cap als fills i un canvi de conceptualització de la figura de la pàtria potestat, que passa a considerar-se amb el transcurs dels segles com un deure i una funció conjunta del pare i la mare, enlloc d’un poder exclusiu i il·limitat del pare.


Si ens remuntem al dret romà podem constatar com el pater familias gaudia d’amplíssimes facultats amb els qui estaven sotmesos a la seva potestas, sobre els quals tenia el dret a disposar de la vida i la mort. En el dret romà arcaic es facultava el pare a vendre el fill i a abandonar-lo. Ja al dret romà clàssic el poder patern sobre els fills es va anar restringint progressivament i així l’any 318 d.C., sota la influència del cristianisme, Constantí va dictar una norma que condemnava el pare que matés el seu fill a patir una mort parricida, que consistia a ser lligat dins d’un sac amb un escurçó, un gall i una mona i llençar-lo així a l’aigua perque s’ofegués. Durant l’època de la dominació romana l’infància s’acavaba als set anys i a patir d’aquesta edat es passava a un altre status en què ja s’adquirien responsabilitats.


Les primeres fundacions per recollir nens, que la guerra i les malalties (fonamentalment la pesta) deixaven sense pares, daten dels segles VIII i IX.


La primera institució destacada en la protecció de menors és la denominada Pare d’Orfes, instituïda a València per Pere III el Cerimoniós l’any 1337. Tenia com a funció recollir els orfes, els nens abandonats i indigents, donar-los educació i fer-los útils a la societat. Per a la consecució d’aquests objectius el Pare d’Orfes disposava d’hospicis on vivien els infants fins que es podien valdre’s per sí mateixos. Davant la proliferació de menors sense llar, van anar augmentant el nombre d’institucions que els donava empara. D’aquestes institucions podem destacar els hospitals que recollien, a més a més de malalts, nens abandonats o orfes, i les confraries que realitzaven la mateixa tasca.


Amb la instauració de l’Edat Mitja, les grans monarquies i la influència de l’església cristiana apareix un nou model d’atenció: la beneficiència. Aquest és el primer pas que ens portarà cap a l’actual sistema de benestar social, i que ocuparà una gran franja de la nostra història. Per tant, en l’evolució del sistema de beneficiència fins arribar a l’actual de benestar social, podem diferenciar a Espanya tres grans etapes: de l’Edat Mitja fins el segle XIX; de principis del segle XX fins l’últim quart de segle i, a partir de la Constitució de 1978.


DE L’ EDAT MITJA AL SEGLE XIX


Des de els seus orígens l’acció social, entesa com el conjunt d’esforços d’una societat per a fer front a les necesitats i a l’augment del benestar dels indiidus i grups que la composen, fou assumida a les societats ocidentals per l’Església Catòlica, i es basava en la caritat nascuda de l’obligació de tot cristià.


La primera fórmula pública d’ Acció Social que asumeixen la majoria d’ajuntaments europeus i Estats, comença a Europa en el segle XVI, i es desenvolupa mitjançant Lleis de Beneficiència,-entessa com a caritat pels indigents; assistència consistent a donar una ajuda material per ella mateixa, sense que formi part d’un tractament -. La Beneficiència es basa en el sentiment humà -subjectiu- que mou a commiseració cap a una desgràcia aliena, que es considerada com a fruit de l’atzar o com a culpa de l’afectat: a aquest se l’ajuda pero no se’l resol el problema.

A Espanya la Beneficiència assoleix el màxim esplendor al segle XVIII, amb la instauració de la monarquia borbónica, el desplegament demogràfic-econòmic; i la influència europea, ja que es a partir d’aquest moment en el qual comença a parlar-se amb propietat del terme “infància moderna”, vinculat a la consolidació del capitañlisme i a una corrent de pensament, de l’Humanisme a la Ilustració , que reforçarà el descobrimient de les capacitats de la persona.


Sense sortir de la influència europea, podem dir que fou Rousseau l’artífex principal de l’evolució i la transformació de la imatge del nen; degut al desenvolupament de la seva doctrina que remarca el valor absolut del nen pel que respecta a la seva personalitat, presentant un ritme de desenvolupament pròpi i particular; i proposant mètodes educatius adaptats a l’edat i al grau de desenvolupament del nen. És per tant un innegable referent pedagògic per a Espanya. També en aquest segle, i tras les fronteres peninsulars, es promulga la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, inspirada en l’ obra del teòric anteriorment citat, i comença a aparèixer una certa prteocupació cap als nens desprotegits que conduirà a la creació d’orferinats i hospicis.


Amb Felip V comença a Espanya un procés de reorganització de l’administració, amb la tendència a centralitzar la presa de decisions i a ampliar el camp d’acció de l’Estat. L’estat incrementa la seva participació en la vida social, política i econòmica de la nació, seguint les directrius marcades per la resta de les nacions europees.


Al 1894 neix la Ley General de Beneficencia Española (Gaceta de 20 de Junio de 1849), mentre que el seu reglament es publica el 14 de Maig de 1852. Fins a llavors els governs no es consideraven responsables del benestar públic.


Però aquest sistema fracasarà per diversos motius: al tractarse d’institucions predominantment religioses, estaven més preocupats per trobar la salvació espiritual dels pobres i malalts que per la curació dels cossos, no assolint cobrir les necessitats de la població.


Tornant a la realitat europea, a lo llarg del segle XIX es comença a pensar en l’infància i la adolescencia com merexeidora de més atenció per part del adults, al menys en el pla teóric. Arrel de la Revolució Industrial es produirà un doble fenòmen: la implantació de la ideologia burgesa a les families de clase mitja, otorgant un paper central a la dona com transformadora del valors de la classe a la que pertany, a través de l’educació dels seus fills; front a les consecuències que pateixen els membres de la clase treballadora, forçats a unes condicions d’explotació laboral. En aquesta época no es produeix una situació d’igualtat de drets, però si que comencen a desenvolupar-se institucions caritatives que recullen als nens abandonats o be donen recolçament a nens treballadors, reparteixen aliments, roba,...


En aquest mateix segle XIX i gràcies al desenvolupament de la pedagogia, la pediatria, la psicologia, la puericultura, etc., el nen i el jove passen a ser el centre d’atenció de la intervenció educativa, desapareixent les formes arcaiques de tractament i es propugnaran el benestar de la infància i la juventut.


Com hem vist, els Estats de les més avançades nacions europees comencen a intervenir en els problemes socials, arribant inclús a generar un nou sistema de protecció social: la Asistencia Social.


La Asistencia Social és el conjunt de serveis que tenen per finalitat ajudar de forma organitzada a les persones i grups per satisfer les necesitats bàsiques que no estan a l’abast dels seus medis o capacitats. Estava dirigida a tot el qui es trobava en una situació socio-económica dèbil.


Les causes del progresiu traspasament de la titularitat de les institucions d’ Asistència Social de la Esglèsia fins a l’Estat poden ser interpretades desde dues vessants:


Els pobres son considerats com un element productiu: no s’ha de mantenir al pobre, sino que se l’ha de dirigir cap a la productivitat. Així doncs, tras el segle XVIII assistim a la transformació del pobre en treballador.


Des d’un punt de vista socio-econòmic, tots els recursos econòmics s’han d’utilitzar per a la prosperitat de la nació; s’ha d’integrar als individus marginals al ampli camp de la estratificació social.


També augmenta, a meitat del segle XIX, la sensibilitat social cap als nens, degut a l’explotació laboral i a les condicions míseres de vida a que son sotmesos els fills del obrers, citats anteriorment.


DE COMENÇAMENT DEL SEGLE XIX FINS A L’ÚLTIM CANVI DE SEGLE


En 1934 es crea Espanya el primer Organismo Nacional de Asistencia Social. Acabada la guerra civil espanyola la acció social te un marcat caràcter centralista. Les institucions encarregades de la instrumentació d’aquesta acció social foren les organitzacions del Movimiento Nacional, especialment la seva secció femenina, i la Organització Sindical del Régim.


També es crea l’anomenat Auxilio Social, institució que va aglutinar els centres de Asistencia Social Pública, regentats, per mandat del propi govern, per la branca femenina de la Falange. Aquests centres es dedicaven fonamentalment a la protecció de la infància carent de l’adecuat ambient familiar, ancians y minusvàlids. Les competències d’aquest Auxilio Social eren, entre d’altres:


Prestar asistencies benèfiquas en favor dels indigents amb la finalitat de proporcionar-li’s els medis indispensables per viure -aliment, vestit, alberg- i els cuidats socials complementaris.


Fundar establiments a on s’atengui la subsistencia y formació educativa dels orfes pobres, d’ambdos sexes y edat inferior als 18 anys, debent cuidar preferentment dels qui deguin la seva orfandat a causa derivada de la Guerra.


Crear institucions d’asistència a les embarassades, exercint una actividat coordinada y complementària de la que despleguin les demes entitats públiques revestides amb facultats d’ atenció en la materia.


Prestar als nens els cuidats asistencials de natura no estrictament sanitaria que tendeixin a facilitar-li’s els seu ple desnvolupament físic i moral.


Concedir als convalescents, mitjançant institucions adecuades, els medis que els asseguren un total restabliment i la reincorporació a les seves actividats normals, així com també proporcionar a les persones en estat de debilitat o esgotament orgánic les asistencies convenients, per a evitar ulteriors situacions d’enfermetat.


L’ Instituto Nacional de Asistencia Social, format per centres depenents d’Auxilio Social, fou l’ organisme encarregat de la gestió de llars infantils, llars escolars, guarderías, cases-cuna i residencies d’estudi, a més d’ajudes econòmiquas a la infància. Però de tots els organismes d’aquesta época, la gran obra del Régimen en materia de política social fou la creació del sistema de Seguridad Social pels treballadors, tot i que el paso d’una Seguretat Social per a tots els ciutadans no arribará fins a la Democracia.


Com una protecció complementària de la Seguretat Social apareixen als anys setenta el concepte de Serveis Socials: es creen els Servicios Sociales de Asistencia a los Ancianos y de Recuperación y Rehabilitación de Minusválidos, per a traballadors que havien perdut la seva capacitat productiva, inválids i jubilats.


L’ Instituto Nacional de Servicios Sociales serà l’entitat gestora de serveis complementaris per a cotitzants de la Seguretat Social.


A aqustes institucions hi ha que afegir d’altres: Patronato de Protección de la Mujer, Patronato de Educación y Atención a Deficientes, Organización Nacional de Ciegos, etc. i una gran varietat d’institucions no gubernamentals que intervenen en el camp de la inadaptació social -órdres religioses amb centres d’internament, diverses asociacions amb llars y mini-residencies, grups de treball en barris, etc.-.


Amb la finalidat d’unificar gran part dels organismes y competencies que fins llavors es trobaven dispersos, en plena transició democràtica es crea la Dirección General de Acción Social.


Durant aquesta etapa de transició cap resaltar dos fets: la atribució de competència en matèria de serveis socials -como posteriorment s’assenyala a la Constitución- a les Comunitats Autónomes i el conseguir uns serveis socials públics.

Amb la política de Benestar Social que es desenvolupa amb la democràcia aquest sistema de protecció social queda superat. Es parla de política de Benestar Social, en el sentit que està encaminada a satisfer les necessitats humanes, sent els Serveis Socials els mecanismes institucionals encarregats de satisfer aquestes necessitats.


A PARTIR DE 1978


Amb la constitució del 1978, l´Estat espanyol es defineix com un Estat Social de Dret.


El Benestar Social és aquella situació en que les persones i grups que la formen tenen cubertes les seves necessitats bàsiques, disfruten de les màximes possibilitats de desenvolupament personal i no estan subjectats a discriminacions. L'Estat és el responsable de l'accés de tots els ciutadans als Serveis Socials: educació, sanitat, vivenda...


A partir del segle XX es prioritza més el tractament en medi obert que l'institucional (només s´aplicarà l'internament en cas extrem i com a últim recurs). El treball en medi obert es basa sobretot en la prevenció, i fa servir al màxim els recursos educatius que rodegen al nen (família, escola, entorn...). Des de la teoría són els pares, en primer lloc, els que es responsabilitzen de l'educació, amb els suports sòcio educatius que siguin necessàris.


El punt de partida de l'actual servei de medi obert és l'any 1982, després del traspàs de Serveis de l'Estat a la Generalitat de Catalunya en matèria d'institucions públiques de protecció de menors.


Fins a la creació del DAM un percentatge important de menors que passaven pels tribunals tutelars de menors tornava al seu medi sense cap tipus de resposta i assistència, exceptuant els menors internats.


Al Maig de 1985 el Parlament de Catalunya aprova la llei de protecció de menors, que és la primera que s´ha elaborat a Espanya des de 1949. Aquesta llei abarca la prevenció i el tractament de la delinquència infantil i juvenil i la tutela de menors per defecte o inadequat exercici de la pàtria potestat o de la guarda o custòdia.

També estableix uns principis que guarden els drets dels menors, atenent la protecció fins a la majoria d'edat civil sense discriminació de sexes. La llei substitueix els antics criteris de beneficència per la moderna concepció del servei públic i introdueix les concepcions més modernes referentes als criteris pedagògics a utilitzar.


El servei de medi obert es dedica a :

-Preparació, definició i control dels programes a portar a terme pels DAM, i les institucions depenents o que col·laboren amb el servei.

-Estudiar i proposar nous projectes i actuacions per millorar la qualitat de les prestacions en el tractament no institucional del menor.

-Buscar i fomentar els recursos humans, pedagògics... a utilitzar en el tractament.

-Col·laborar en els plans de formació dels professionals d'aquest àmbit.

-Tramitar els expedients derivats de l'àmbit de col·laboració quan a la protecció i tutela amb les cooperacions locals.


La implantació progressiva dels Serveis Socials ha anat responent a un dret constitucional que tenen els menors i les seves famílies a rebre prestacions per part de l'Administració que garanteixen la igualtat i el benestar. La Direcció General d´Atenció a la Infància centra la seva intervenció en aquelles situacions en que es produeix l´incompliment o inadequat exercici dels deures de protecció i també porta a terme una llavor preventiva respecte als menors que presenten característiques d´alt risc social.


Œƒ LEGISLACIÓ VIGENT


Per començar enmarcarem per sobre el tema que ens pertoca en aquest apartat: La legislació vigent en l’àmbit de la intervenció en infància i adolescència en medi obert en la basant de Serveis Socials a Catalunya.


Primer començarem per l’àmbit territorial de la legislació que estudiarem. Podriem dir en grans termes que treballem juntament amb altres països pels drets dels nens partint com a base de la Convenció dels drets del nen, que va ser adoptada per l’Assamblea General de les Nacions Unides, el 20 de novembre de 1981. Aquest conveni queda reflectit a la Legislació civil de l’Estat Espanyol ( BOE de 31 de desembre de 1990, nº 313). Centrant-nos ara a l’Estat Espanyol comentarem la llei 21/1987. Podem dir que en termes de protecció de menors hi ha un abans i un després d’aquesta llei. La podriem considerar com un mena de “llei de bases”, ja que estableix el marc genèric d’actuació en matèria de protecció de menors, per deixar pas després a l’activitat normativa de les comunitats autónomes pel seu desplegament. Els principis informadors d’aquesta llei són:

- Mantenir el menor en el seu medi familiar sempre que sigui possible.

- La configuració de les institucions de guarda, acolliment i adopció com un instrument d’integració familiar.

- El caràcter prioritari de l’interès del nen.


Per acabar d’aterrar a Catalunya ens remetrem al Real Decreto 791/1988, de 20 de julio, que determina la estructura orgánica inicial del Ministèrio de Asuntos Sociales, el qual a la quarta disposició adicional diu:


“Las competencias encomendadas al Ministerio de Asuntos Sociales en el presente Real Decreto se entienden sin prejuicio de las que conforme al ordenamiento jurídico vigente corresponden a las Comunidades Autónomas”.


Una vegada situats a la legislació vigent a Catalunya intentarem deixar clar que s’enten per medi obert pel que fa a aquesta legislació. Podem trobar dos línees d’actuació diferents pel que fa a la intervenció amb infància i adolescència en medi obert, una que fa refència al Departament de Justícia i una altre a Serveis Socials. A la legislació podem trobar ben definit lo que és el treball de medi obert a Justícia ( Llei 11/85, de protecció de menors, secció segona ; Decret 162/86, pel que fa al tractament i a la prevenció de la delinqüència infantil i juvenil i a la tutela, article 56 ; ...). Del Decret 162/86, abans nombrat, treurem una definició del tractament en medi obert, que pot ser totalment vàlida tambè per lo que podriem dir treball en medi obert a Serveis Socials:


“El tractament en medi obert consisteix en l’atenció individualitzada encaminada a la integració del menor a la societat, incidint en la família i utilitzant els recursos comunitaris del seu entorn social.

El tractament en medi obert es proposa l’adaptació del menor a la vida comunitària a través d’una intervenció educativa normalitzadora i integradora”.


Fins aquí podem dir que l’objectiu tant de Justícia com de Serveis Socials en l’àmbit de treball en medi obert és el mateix. Ara contemplarem en grans termes que és lo que diferencia bàsicament Justícia de Serveis Socials. En primer lloc que té un professional ben definit, el DAM ( Delegat d’Assistència al Menor); en segon lloc que els destinataris són derivats pels jutgats de menors; i per últim que tot això queda ben reflectit a la legislació vigent.


Seria convenient tornar, desprès d’aclarir algunes coses, a l’objectiu inicial d’aquest apartat: Legislació vigent en l’àmbit de la intervenció en infància i adolescència en medi obert a Serveis Socials de Catalunya.


Lo primer que ens trobarem quan llegim les diferents lleis és que no trobarem el terme “medi obert” per enlloc. Però lo que si és clar i real és que al carrer hi trobem una feina que nosaltres hem catalogat com a treball en medi obert, i és aquest treball el que tenim que intentar recollir i donar forma a la legislació vigent. Per poder saber amb més exactitut lo que buscarem a les lleis tornarem a definir i desglosar la definició de tractament en medi obert: “El tractament en medi obert consisteix en l’atenció individualitzada encaminada a la integració del menor a la societat, incidint en la família i utilitzant els recursos comunitaris del seu entorn social. El tractament en medi obert es proposa l’adaptació del menor a la vida comunitària a través d’una intervenció educativa normalitzadora i integradora”. D’aquesta definició trobarem uns objectius i una metodologia concreta per arribar a aquests:


· Objectius: integració del menor a la societat i adaptació del menor a la vida comunitaria.

· Metodologia: atenció individualitzada, incidint en la família, utilitzant els recursos comunitaris del seu entorn social, intervenció educativa normalitzadora i integradora.

Una vegada que tenim més o menys clar lo que busquem intentarem analitzar alguna de les lleis que fan referència a Serveis Socials.


Llei 26/1985, de 27 de desembre, de serveis socials.


Aquesta llei és la que engloba la política de serveis socials del territori de Catalunya.


En termes generals la finalitat d’aquesta llei és estructurar, promoura i garantir el dret a un sistema de serveis socials que asseguri aquelles prestacions i serveis que afavoreixen el desenvolupament lliure i ple de la persona i dels col·lectius de la societat, que promogui la solidaritat ciutadana i que exerceixi la coordinació administrativa necessària per a l’operativitat de l’acció social.


Els serveis socials s’adrecen a tots els ciutadans i d’entre les àrees d’actuació hi trobem la infància i l’adolescència. Així es recull en l’article 5.2 que diu: “Seran àrees d’actuació dels serveis socials:(...) b) l’atenció i promoció del benestar de la infància i adolescència amb l’objectiu de contribuir al ple desenvolupament personal, especialment en els casos en què els entorns sòcio-familiar i comunitari tinguin un alt risc social, sense perjudici de les funcions específiques de protecció i tutela de menors”.


A l’article 4 hi trobem l’estructuració dels serveis socials que es fa depenent de dos nivells d’atenció: atenció primària i atenció especialitzada.


Atenció primària: “(...) constitueixen el punt d’accés inmediat i el graó del sistema de serveis socials més a prop de l’usuari i dels ambients familiar i social. Fan tasques d’informació, orientació i assessorament al ciutadà, i d’animació, promoció i desenvolupament comunitaris; gestionen serveis d’atenció domiciliària i adrecen el ciutadà al servei especialitat o als serveis de benestar social corresponents”.


Serveis socials especialitzats: “(...) constitueixen el nivell d’atenció específica adraçada al diagnóstic, el tractament, el suport i la rehabilitació dels dèficits socials de persones pertanyents a col·lectius caracteritzats per la singularitat de llurs necessitats. Poden prestar, si s’escau, serveis de suport comunitari, serveis de dia, serveis residencials o d’altres que siguin adients”.


Si volguéssim encasillar el treball en medi obert en algun d’aquests dos nivells d’atenció ho tindriem difícil. Treient una conclusió abans d’hora però que ens facilitarà les coses podem dir que el tractament en medi obert ho podrem trobar tant en un nivell com en l’altre.


Ordre de 15 de juliol de 1987, de desplegament de les normes d’autorització administrativa de serveis i establiments de serveis socials i del funcionament del Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials, fixades al Decret 27/1987, de 29 de gener.


Aquest ordre, sobre tot en el punt 3, ens concreta pràcticament tot lo que nosaltres estimem com el treball en medi obert que es fa actualment a Catalunya. Tot això ho trobem en diferents punts entre tota l’estructuració de serveis de Serveis Socials.


Concretant més, per exemple, al punt “3.2.1.2.4 Centres de reinserció social” hi trobem els centres oberts, els pre-tallers i els centres urbans de reinserció de toxicòmans. Aquests considerats com a especialitzats. Al punt “3.1 Serveis Socials d’Atenció Primària” el podriem considerar bàsicament tot com a treball en medi obert. I tambè hi trobem la relació que hi ha entre els diferents nivells d’atenció i professionals i la col.laboració i el lligam que tenen alhora de treballar.


Decret 338/1986, de 18 de novembre, de regulació de l’atenció a la infància i adolescència amb alt risc social.


En aquest decret concreta l’actuació amb infància i adolescència amb alt risc social, entenent per aquesta a l’Article 2 lo següent: “ (...) s’entén per alt risc social la situació per la qual un menor es troba en un ambient sòcio-familiar que incideix negativament sobre la seva personalitat i que, atesos els dèficits socials que hi concorren, fan preveure l’emergència i desenvolupament de conductes associals”. Desprès concreta les competèncians i relacions entre els nivells d’atenció dels serveis socials. Això és important per poder entendre millor una visió de medi obert més global.


Com a conclusió al tema de legislació en medi obert podriem dir que com no està escrit ni limitat a les lleis (segur que hi han més lleis d’on podriem treure més idees de medi obert) es podria enfocar desde molts punts de vista però lo important és que hi ha una base i que ja està funcionant.

Œ„ GESTIÓ I FINANÇAMENT


Alhora de desenvolupar aquest punt, hem considerat adient situar el que considerem el treball en Medi Obert dins del gran projecte de Serveis Socials de Catalunya.


SERVEIS SOCIALS


Són concebuts com un instrument públic adreçat a satisfer, per mitjà de diverses prestacions, principalment de prevenció, tractament, rehabilitació i integració, determinades necessitats elevades al nivell de dret subjectiu.


La constitució es refereix als següents grups com a destinataris específics: infància, joventut, disminuïts, ancians i emigrats retornats. Per a cadascun d'ells es recull una referència general al tipus de prestació i servei que els poders públics hauran de garantir per mitjà de l'articulació d'una xarxa pública de serveis socials i la coordinació de la iniativa privada i organitzacions voluntàries.


La creació i promoció dels serveis socials és una obligació de l'Estat.


LA CONSTITUCIO I ELS SERVEIS SOCIALS


La constitució espanyola del 6/12/1978, possibilita el canvi d'un sistema benèfic-asistencial (1849), a un centrat en un model de benestar social, participatiu i autonòmic. Defineix Espanya com un estat social i democràtic de dret.


Implicitament la constitució espanyola s'està referint als Serveis Socials com imstruments operatius en sentit ampli.


Ens els articles 41 i 149 s'estableix el dret de tots els ciutadans a ser atesos de forma que se'ls garanteixi l'asistència i prestacions socials davant de situacions de necessitat. En altres articles fa referència a la atenció específica per sectors o grups socials. Com per exemple l'article 39.1-asegura la protecció social, econòmica i jurídica de la família. El 39.2-la protecció integral dels fills...

La Constitució en l'article 10.2, relacionat amb el 96 estableix l'automàtica acceptació en el país dels preceptes i criteris contemplats en els tratats internacionals: Declaració Universal de Drets Humans (article 25), Pactes Internacionals de Drets Econòmics, Socials i Culturals i de Drets Civils i Polítics, i en la Carta Social Europea (article 110). Aquests compromisos expliquen més la necessitat del desenvolupament d'uns Serveis Socials que garanteixin els continguts de la política social constitucional.


En l'article 148 es diu que l'Asistència social serà competència plena de les Comunitats Autonomes que així ho recullin els seus estatuts.


En la llei de Bases de Règim local (7/1985 del 2 d'abril), es posa de manifest el principi de descetralització i autonomia local.


En el cas dels Serveis Socials, la llei reconeix als municipis competències pròpies de la prestació de Serveis Socials.


Un altre dels aspectes a destacar es que la llei els permet, tant a les comunitats autonòmes com a l'estat, delegar les competències de Serveis socials especialment pel que a la gestió, a Entitats Locals.


En l'article 26.1, afegeix que els municipis amb una població superior a 20000 habitants, per sí o associats, aportaran Serveis Socials. Els municipis inferiors als 20000 habitants la responsabilitat de Serveis Socials s'atribueix a Diputacions provincials. Comunitats Autònomes i al mateix Estat (article 31).


En els articles 67 i 72 de la llei es refereix a la informació i participació ciutadana, diu que les Corporacions Locals facilitaran la més amplia informació sobre la seva activitat i la participació de tots els ciutadans en la vida local.


La descentralització està prevista amb el fi d'acostar els serveis als administrats, per facilitar la participació ciutadana en la gestió dels assuptes locals i millorar aquesta, els municipis podràn establir órgans territorials de gestió descentralitzada..., amb la organització, funció i competències que cada ajuntament els confereixi.

ELS SERVEIS SOCIALS A L'ESTATUT D'AUTONOMIA DE CATALUNYA.


L'Estatut garanteix al govern autònom català en matèria de Serveis Socials permet disposar de prou fonaments legals per emmarcar i desenvolupar una política global i integrada de Serveis Social, sota la tutela pública que reculli i incorpori a la normativa general els principis i les orientacions contemporànies més destacades de l'àmbit i faci efectius els drets que la Constitució reconeix a la família, la infància, la joventut, els disminuïts i la vellesa.


D'acord amb aquestes competències, atenent a les que l'Estatut atorga a la Generalitat en matèria de Seguretat Social i de Règim Local i tenint en compte en el seu cas la legislació bàsica de l'Estat i les normes que en configuren el règim econòmic, la Generalitat està en condicions de desplegar la pròpia normativa ordenadora dels Serveis Socials, la qual, en tot cas, hauria de completar-se amb la normativa estatal anunciada sobre reforma de la Seguritat Social, legislació de bases i coordinació en matèria de sanitat i legislació de les bases de règim jurídic de les administracions públiques, en especial de règim lòcal.


En la Carta Social Europea del 1961, formulada pel Consell d'Europa, que reconeix com a drets fonamentals dels ciutadans el dret de beneficiar-se dels Serveis Socials i el compromís per part de l'administració de promoure'ls, així com la resolució 37/I del 1981 del Parlament de Catalunya sobre els drets de la infància i les declaracions de les Nacions Unides sobre els drets de la infància, dels deficients i disminuïts.


D'acord amb l'Estatut la Generalitat poseeix competència exclusiva-és a dir, potestat legislativa i reglamentaria executiva en una sèrie de matèries directament o estrerament vinculades a l'àmbit dels Serveis Socials: Assistència Social, Fundacions, Associacions de caràcter benèfico-assistencial, Joventut, Promoció de la dona, Protecció i tutela de menors i Esport i Lleure.


L'estructuració de l'Institut Català d'Assistència i Serveis Socials estableix com a principals comeses d'aquest organisme la gestió i administració de les prestacions d'assistència i dels Serveis Social de la Generalitat i de la Seguretat social a Catalunya. L'autoritat autònoma integra i desplega el següent conjunt de competències:

-Desenvolupament legislatiu i reglamentari.

-Planificació general i programació.

-Coordinació i gestió de l'assistència i serveis social pròpis.

-Estudi, recerca, assistència tècnica i formació dels recursos humans.

-Creació de serveis i equipaments propis i suport per a la creació i manteniment de serveis i equipaments de les entitats locals.

-Suport financer i tècnic per a la creació i manteniment de serveis i equipaments de la iniciativa privada no lucrativa.

-Control d'autorització per a la creació, modificació, tancament o supressió de serveis, centres i establiments de l'àmbit, incluits els privats amb finalitat de lucre.


Hi ha formes directes i indirectes de gestió municipal de serveis. La primera modalitat inclou les següents variants:

-Gestió per la pròpia entitat local.

-Gestió per part d'un organisme autònom local

-Gestió per part d'una entitat mercantil amb capital social pertanyent integrament a l'entitat social.


ESTRUCTURACIO DEL SISTEMA DE SERVEIS SOCIALS


A Catalunya l'estructura de serveis socials es troba enmarcada dins el Sistema Català de Serveis Social; on trobarem la Xarxa Bàsica, que està dividida en :

1.-Serveis Socials d'Atenció Primaria (on estaria enmarcat Medi Obert)

2.-Serveis Socials Especialitzats.


Això juntament amb la distribució de responsabilitats entre les distintes institucions del Sector Públic i la regulació de la participació del sector privat amb i sense afany de lucre, permeten perfilar la configuració a la pràctica d'un sistema mixt del qual l'orientació i funcionament generals serà comesa de la Generalitat.


El concepte d'Atenció Primària és el graó inmediat al sistema de Serveis Socials; com a instància de prevenció de les causes de marginació, orientació i informació; com a instància de remissió informada als serveis especialitzats, i en les seves funcions de suport i desenvolupament comunitari, incorpora possibilitats decisives per a la racionalització de la identificació i cobertura de les necessitats socials i per la normalització de la seva atenció.


El centre de Serveis Socials està concebut com una instància municpal gestionadora dels Serveis Socials d'una àrea geogràfica determinada de les ciutats, districtes o barris, comarques o pobles, on es constitueixen com a eix vertebrador de la Xarxa de Serveis Socials de la zona com a punt d'articulació de l'animació comunitària. Els Centres Municipals de Serveis Socials formen part del territori de l'estructura orgànica i funcional dels Departaments Municipals o Arees de Serveis Socials, titulars de les atribucions polítiques, administratives de plantejament i gestió generals.


Els serveis oferts pel Centre combinen la dimenció d'accés directe dels usuaris i de la identificació i valoració de les seves demandes des d'una perspectiva polivalent, així com la informació i suport i en el seu cas la derivació convenientment informada dels casos que, a partir de judicis professionals, ho requereixin a distints serveis especialitzats. Així l'atenció primaria de centres té dos nivells:


a)Nivell General; han de proporcionar bàsicament informació i orientació sobre drets i recursos socials i garenteixen les funcions de:

-Atenció personal i familiar quan es requereixi, derivant el cas a Serveis Específics si s'escau.

-Coordinació entre institucions, recursos i els serveis existents en l'àrea d'activitat.

-Organització i animació comunitàries.


b)Els serveis a Nivell Específic, recomanats com a fonamentals són:

-Serveis d'Atenció a la Infància

-Prevenció de la Delinqüència

-Servei d'Atenció a la Vellesa

-Promoció de la Dona

-Servei d'Atenció als Disminuïts

-Prevenció de les Toxicomanies

GESTIÓ PÚBLICA


Competències de l´Àrea Bàsica


Com hem pogut veure en l´estructuració dels Seveis Socials, les àrees bàsiques es troben

formades per municipis fins a vint mil habitants. Molts dels Ajuntaments tenen capacitat

per prestar serveis socials d´atenció primària, constituint un àrea bàsica per sí mateixos.


Són funcions de l´àrea Bàsica:


-Programar els serveis socials d´atenció primària, la seva zonificació i la seva

ubicació.

-Prestar i gestionar els serveis socials d´atenció primària, mitjançant un o més

equips multiprofessionals.

-Coordinar la prestació dels serveis socials corresponents al primer nivell amb els

del mateix nivell prestats d´iniciativa social o mercantil.

-Proporcionar suport informatiu, d´avaluació i estadístic ales tasques

ordenadores i planificació de l´Administració.


Competències dels Ajuntaments


-Exercir les funcions que es desenvolupen en les àrees bàsiques de serveis

socials formades per un municipi.

-Prestar i gestionar els serveis socials que s´hagin establert d´acord amb l´article

22 i els que rebin per delegació en coordinació amb l´administració comarcal.

-Col.laborar d´acord amb el que estableixi per reglament, en la gestió de les

prestacions econòmiques i les subvencions de l´Institut Català d´Assistència i

Serveis Socials.

GESTIÓ PRIVADA


Iniciativa privada


Les institucions privades es consideren d´iniciativa social en aquells casos en què no

tenen motivació lucrativa: altrament es consideren d´iniciativa mercantil.


Les entitats d´iniciativa social poden gestionar serveis socials especialitzats i també

projectes concrets corresponents als serveis socials d´atenció primària, d´acord amb les

administracions competents, en les condicions que siguin determinades per via

reglamentaria


L´Administració pública pot concertar la gestió de serveis, a la iniciativa privada, sobre

els quals tinguin la competència, d´acord amb el estableix la normativa reguladora de la

gestió dels serveis públics, amb entitats privades, preferentment d´iniciativa social.


FINANÇAMENT


Responsabilitat Pública


Finançament Pressupostari


Els pressupostos de la Generalitat consignen especificament la partida pressupostària

destinada a Serveis Socials.

Aquestes partides es troben distribuides segons uns programes d´acció, com poden ser:

-Programa per a disminuïts físics, psíquics i sensorials.

-Programa per a la vellesa

-Programa per a la infància i l´adolescència.

-Programes especials (alcoholisme, drogadicció, transeünts, etc)

-Programa de Serveis Socials d´Atenció Primària


En quant al destí de la despesa de Serveis Socials segons el tipus de servei que presten,

els centres s´agrupen com a centres diürns :

-Centres de dia

-Tallers

-Centres Oberts

-Esplais

-,etc.


El sistema de finançament de Serveis Socials prén distintes formes de subvenció d´acord

a diferents tipologies.


Ajudes Individuals, com a prestacions econòmiques.

Subvencions per al manteniment, adreçades a la cobertura parcial de les

despeses corrents de funcionament i activitats d´institucions i centres.

Subvencions per adquisició, construcció, reforma i equipaments, adreçades a la

cobertura parcial de despeses d´inversió.


Iniciativa Privada


En quant al finançament de la iniciativa privada podem diferenciar tres partides:


1-Aportacions voluntàries, de col.lectius, mitjançant campanyes i contribucions

dels socis.

2-Subvencions d´organismes, segons l´article 32 del diari oficial de la Generalitat

de Catalunya. Les Administracions Públiques han de promoure e impulsar les entitats d´iniciativa social, les quals poden rebre finançament públic i han de subjectar la seva activitat en el camp dels serveis socials a les determinades del Plà d´actuació social i al contingut dels convenis formalitzats.

Les administracions públiques poden establir gradualment concerts i convenis de

col.laboració o cooperació amb les entitats privades, així com subvencions a fons

perdut otorgades mitjançant convocatòria pública.


3-Subvencions d´altres entitats benefico-socials.


� MITJANS EDUCATIUS


�� OBJECTIUS GENERALS EN MEDI OBERT


Aquests ojectius ha estat buscats, sobretot a partir dels objectius que es plantejen en l'intervenció de medi obert vista desde els delegats.


A partir de les necessitats i de la seva descripció es poden reconvertir en objectius.


Trobarem tres tipus de necessitats:


· Necessitats prescriptives:Educació i control d'aquells menors amb problemàtica social que els faciliti un procès d'autonomia personal i de socialització.

· Necessitats individuals: Correspondrien als desitjos i les necessitats expressats pels menors que participen o han participat en el projecte, com ara necessitats d'habitatge, alimentació formació relacions interpersonals, capacitat d'autonomia.

· Necessitats de desenvolupament


Amb aquestes necessitats es plantejen uns objectius, es parteix que la intervenció educativa amb menors ha d'aportar elements educatius per al canvi personal:


· Promoció i realització integral dels individus.

· Conquesta d'un desenvolupament autònom.

· Canvi social a partit de les relacions, el medi i el delegat.


Els àmbits en que s'intervé són, menor, familia i entorn. Aquestes intervencions tenen com a punt de partida el fet que el menor és un ésses eminentment social i que es coneix a si mateix a través del coneixement dels altres, i amb una conducta adaptativa que suposa d'una manera o d'una altre l'aprenentatge progressiu de saber viure en companyia dels altres, la participació en el grup familiar, escolar i social són certament agents bàsics en el procès de socialització del jove.


L'àrea individual inclou un conjunt d'objectius centrats en:


· Coneixement i valoració de si mateix, que desenvolupi un esperit de superació sobre si mateix i les seves possibilitats davant els altres.

· L'autonomia i responsabilitat, que sàpiga prendre decisions per resoldre situacions i satisfer les seves necessitats.

· L'adquisició dels hàbits de salut i higiene, conèixer el pròpi cos i tenir-ne cura.

· La relació amb el professional responsable.


L'àrea del menor i la família, aplega els objectius que permeten facilitar una millor convivència familiar, el menor s'ha de responsabilitzar de la situació i generear recursos personals que l'ajudin a afrontar i millorar la seva convivència familiar.


L'àrea del menor i l'entorn trobem un conjunt d'objectius en quatre apartats:


· Objectius que es poden abordar en diferents àmbits socials, (entorn pròxim, laboral o escolar). Faciliten el desenvolupament d'habilitats socials de comunicació, e desenvolupament d'un comportament social solidari que li permeti una major relació i integració en el seu entorn i el coneixement d'unes normes i valors.

· La relació amb el medi social, pretèn que es prengui consciència i valori les conseqüències que es deriven de la seva implicació en ambients marginals i espais físics perjudicials.

· Amb el medi escolar, que el menor sàpiga valorar l'escola com un recurs necessari per una formació bàsica, que intenti arrivar a una situació escolar normalitzada que li permeti superar els seus dèficits i i que s'integri en la dinàmica escolar establint relacions i comportaments de respecte.

· Amb el medi laboral es pretén que el menor conegui i tingui elements bàsics per orientar-se profesionalment, d'acord amb interessos i possibilitats laborals, i que pugui aconseguir una inserció en un centre prelaboral i/o laboral que li faciliti el seu desenvolupament professional.




�‚ RECURSOS , CENTRES I FUNCIONAMENT DEL MEDI OBERT


Com hem pogut veure fins ara, el medi obert està format per un entramat molt complex. Per això, al llarg del temps han aparegut moltes propostes educacionals amb els seus respectius recursos i centres. Degut a la diversitat de usuaris, i a les diferències que hi trobem entre ells, s’ha de fer una classificació segons el tipus de centre que considerem més adeqüat per a la seva problemàtica. Actualment molts d’ells estàn condemnats a l’extinció o a una profunda reforma arrel de la nova proposta educativa del Ministeri de Cultura.


Tot seguit farem referència als recursos i centres més extesos i importants que funcionen al nostre pais:


· Aules Taller: El seu objectiu es fer de pont entre l’escola i l’aprenentatge laboral o el món del treball propiament dit. Els usuaris són menors que han deixat l’escola sense obtenir el Graduat Escolar, i que no tenen aspiracions de continuar estudiant. Per tant s’omple un buit existent mitjançant activitats ocupacionals i possibilitant una autoreestructuració. Els objectius de aquest tipus de centres són fomentar habilitats tècnic-profesionals, descobriment i valoració de la capacitat creativa que reforça l’autoimatge i reforçar el coneixements culturals bàsics. També es treballa l’adquisició d’hàbits, la capacitat de convivència, la participació y colaboració en grup, la capacitat de autonomia, la responsabilitat i la solidaritat,... Les activitats s’adeqüen amb flexibilitat, tenint en compte les dificultats relacionals, d’aceptació de normes, l’individualisme, l’inmediatisme i la dispersió d’atenció dels nois. Es fa un seguiment individualitzat, potenciant les capacitats del menor, fixant les pautes i limits requerits per cada cas. Les Aules tenen una filosofia integradora i fomenten la participació de la familia i el barri en general, conjuntament amb els serveis socials de la comunitat a on pertanyen.


· Escoles-Taller: Són centres de formació y promoció de treball per a joves, que faciliten una formació pràctica i teórica encaminada a la recuperació del patrimoni monumental o mediambiental de la localitat o comarca on romàn l’escola. L’esquema més comú es el compost per 1 director de la acció formativa, 1 tutor de estudis, 1 tutor de pràctiques, 24 alumnes i 8 profesors (4 teórics i 4 pràctics), seleccionats dels aturats de la comarca. Es treballa en equipen un disseny formatiu cenyit a les necessitats reals de la zona i dels seus habitants. La metodología utilitzada posibilita un seguiment individualitzat dels alumnes i una superació de l’enfoc magistral de l’ensenyança, alhora que afavoreix la ràpida correcció de carències existents.


· PreTallers: Aquest recurs preten crear i consolidar tota una sèrie de hàbits que els nois desconeixen i que semblen necesaris per al seu desenvolupament personal i social. Arrel d’aquí es prova d’estructurar al noi, responent als seus interessos i a les seves necessitats. La seva tasca educativa es centra en joves i adolescents amb carència de recursos, problemes socials i personals; que mostren conductes delictives. Els seus objectius són promoure actituts socials, desenvolupar el joc grupal, el control de l’agressivitat, el desenvolupament de la creativitat, descobriment de la problemàtica del món laboral, la assumpció de propietat del taller i l’adquisició de coneixements bàsics per a la vida. Les seves activitats bàsiques són fusteria, ceràmica, electricitat, fotografía...Tot i que també realitzen activitats culturals com sortides a museus, excursions, i activitats esportives. Aquest tipus de centres es veuen sotmesos a dificultats econòmiques, amb tota la problemàtica educativa i estructural que això comporta.


· Centres Oberts: És un recurs que acull nens i nenes en edat escolar, la majoria escolaritzats però amb un alt index de fracàs i absentisme escolar. Conjuntament a les tarees assistencials, el centre obert asumeix una funció educativa, facilitant als menors aprenentatges bàsics i experiències socialitzadores. S’intenta portar a terme un procès de socialització intens però respectuós amb els aspectes culturals, religiosos i mítics peculiars de cada un dels menors. Les seves activitats bàsiques són el reforç escolar, l’esport, el joc, bibioteca, excursions,... Es a través d’elles que s’intenta treballar l’objectiu bàsic: la integració social. Donat que els menors que participen d’aquest recurs asisteixen a l’escola, l’horari dels centres oberts solen ser de tarda. D’una altra banda, també es procura contactar amb les families a fí de garantir l’assistència regular dels nens i el seu control. Una modalidat dels centres oberts són els centres infantils de temps lliure ubicats en barris marginals. Si bé aquests no sorgiren com a recurs específic dins de l’àmbit de la educació especialitzada, degut al tipus de poblacióque acullen han tingut que assumir funcions similars a les anteriorment indicades.

�ƒ CONTINGUTS I METODOLOGIA


La metodologia d'actuació, té que adequar-se logicament a les funcionalitats i a la consecució de dos grans objectius: la prevenció de las conductes desviades i la reeducació de les mateixes si aquestes s'han produit.


Un diseny de les estratègies metodològiques podria ser:


· A nivell general :

· Coneixement de la realitat

· Equip multiprofesional

· Enfocament tecnològic


· A nivell concret:


· Estratègies cara al individu

· Estratègies cara al grup

· Estratègies cara a la comunitat o barri.


Conèixer la realitat, ajudarà a conformar les activitats profesionals a realitzar.


Una altre de les metodologies imprescindibles serà el treball en equip. Unicament amb aquest treball les accions encaminades a nivell de funcionalitat laboral, jurídica i familiar principalment podrán tenir una major eficàcia.


També cal un plantejament tecnològic, això suposa adequar i adoptar mètodes de definició i anàlisi d'objectius, aixó com les tècniques de programació, d'el.laboració de programes, de definir normes d'acció, i de l'aplicació de tècniques d'avaluació.


Cal destacar unes estratègiques metodologiques , com són:

· Coneixer l'individu personalment amb un seguiment individual .

· Treball a nivell grupal, amb un espai pròpi on els usuaris puguin desenvolupar les seves activitats i afavorir la relació de grup.

· Treball a nivell de comunitat; ja que és important que hi hagi una relació amb els equipaments i serveis del barri.



Ž CARACTERÍSTIQUES DEL DESTINATARI


Els destinataris o usuaris als quals van dirigits els serveis del treball en medi obert són als infants i adolescents amb alt risc social, entenen a aquests com menors de 18 anys que es troben en un ambient sòcio-familiar que incideix negativament sobre la seva personalitat i que, atesos els dèficits socials que hi concorren, fan preveure l’emergència i desenvolupament de conductes associals.


En aquest apartat generalitzarem el perfil d’aquests menors tenin en compte que és una generalització i que com a professionals de l’educació és tindria que fe un estudi individualitzat per a cada menor. Com a perfil d’aquests menors entemdrem tan a la seva persona com lo que l’envolta més directament ( la família i l’escola ).


Començarem per una pluja de caràcterístiques que podrien definir el perfil personal d’aquests menors:


· dificultats de relació i comunicació

· manca de judici ètic, manca de límits en les seves actuacions, tranquil·litat de conciència

· incomprensió de la norma

· presentan demanda contínua d’atenció i intent de destacar davant dels altres

· no toleran el fracàs ni la fustració

· no solen controlar els seus impulsos

· inmediatisme, no tenen capacitat d’espera

· predomina el principi de plaer i inmediat

· solen ser egocentristes, no es posen en el lloc de l’altre

· tenen un baix nivell d’autoestima, deficient imatge d’ells mateixos

· tenen conductes predelictives

· temen a les persones, llocs i situacions desconegudes

· són ignorants pel que fa als valors i les normes vigents

· són ràpids i perspicaços en moments de perill

· tenen dificultats d’orientació temporal i espaial

· retard en el desenvolupament físic i motor

· canvi continu d’estat d’ànim

· presentan un “jo” dependent i substituït per la identitat del grup

· maltractaments físics i psicològics

· sovint presentan malnutricions juntament amb la manca d’hàbits alimentaris

· falta de control mèdic periòdic

· ...


Ara intentarem descriure les característiques generals de les famílies d’aquest tipus de menor. El medi familiar és bàsic per entendre les actituds i comportaments del menor.


Aquests són uns trets bàsics:


· conflictes conjugals crònics, separacions, successius matrimonis o aparallaments

· fills de parelles diferents

· absència temporal o permanent d’un o ambdós progenitors

· història familiar amb maltractaments i abandonaments

· problemes socio-culturals: analfabetisme, famílies nombroses, situació d’il·legalitat al país, immigració,...

· problemes econòmics: atur,...

· dependència d’institucions d’ajut social

· mort d’un o ambdós progenitors

· desarrelament de la família del seu entorn comunitari

· problemes personals del pare o de la mare: transtorns de caràcter a nivell intel·lectual, personalitats molt febles o insegures, dependència de les drogues i l’alcohol, delinqüència, prostitució, incapacitats d’organització domèstica, hàbits negatius

· problemes de relació coniugal

· nivell cultural dels pares molt baix, que no proporcionen una formació bàsica, estímuls ni inquietuts intel·lectuals, hàbits de cultura, ajuda ni orientació en temes escolars,...

· actituts negatives dels pares vers els fills: autoritarisme,despreocupació, excesiva llibertat, irresponsabilitat, proteccionisme excesiu, incohència, us o abús dels fills,...

· discriminacions o preferències

· conductes inadaptades


Ara passarem a analitzar el perfil escolar d’aquests menors:


· manca d’hàbits de treball i d’hàbits posturals

· falta d’atenció i concentració

· inconstància reiterada, incapacitat d’acabar una feina sense una motivació constant

· poca memòria per falta d’estimulació

· lleguatge poc elaborat, inmadur i sovint esteriotipat

· falta de raonament abans i desprès de l’acció

· dificultat per accedir al raonament abstracte

· nivell escolar baix

· freqüents canvis de centre

· absentisme parcial o abandonament dels estudis

· fracàs escolar o múltiples repeticions de curs

· escolarització tardia

· problemes de disciplina i d’adaptació a l’escola

· rebuig a l’escola, poca motivació per l’aprenentatge

· ...


Ž� CIRCUITS D’ATENCIÓ I DETECCIÓ

“La detecció i prevenció individualitzada o global de les situacions de risc serà tasca preferentment dels Serveis d’Atenció Primària; aquests podran actuar, bé directament, bé per comunicació de qualsevol persona, institució o entitat i, especialment, dels serveis de benestar esmentats a l’article 1”. ( Decret 338/86, de 18 de novembre, de regulació de l’atenció a la infància i adolescència amb alt risc social, Article 6 )

� PROFESSIONALS DE LA INTERVENCIÓ EN MEDI OBERT


Treball interdisciplinar


Parlem d´un treball interdisciplinat, en el sentit propi de la paraula. Ja que per a realitzar una intervenció, s´integren diverses disciplines a l´hora de satisfer una necessitat o de resoldre un problema que requereixi una intervenció des del serveis socials d ´atenció primària. Realitzant l´atenció a nivell individualitzat i/o familiar


UBASP


Professionals


Aquest servei està integrat per un treballador social, un educador i un treballador familiar.


Encara que hem parlat anteriorment d´un treball interdisciplinat , hem de tenir en compte que cadascun dels professionals que forma aquest servei realitza una funció diferenciada de la resta. Serà l´equip qui valorarà quin professional incidirà més en la intervenció en funció de les caracteristiques de la situació i de l´usuari/familia, així com el tipus de recursos necessaris a emprar.


A l´hora de fer la relació de les funcions que realitza cada professional, ens hem centrat més en l´educador, ja que creiem que es el professional on haviem de posar més interès .


Treballador Social


El treballador social és qui atès a la persona que s´adreça al centre de serveis socials, aquest analitza la demanda expresada per tal de valorar quines són les necessitats i/o problemes. I així orientar a la persona donant resposta a situacions que poden ser assumides per aquest servei.


Aquest professional també pot orientar a l´usuari cap aquells professionals, equips i/o serveis que calguin. En funció de les caracteristiques de la situació o aspectes d´ell en les que s´hagi d´incidir, siguin del sistema de serveis socials o de qualsevol altre sistema de serveis ( de salut, etc).


L´educador social


L´educador pel fet d´intervenir desde l´atenció primària de serveis socials, forma part d´un equip de professionals i per tant, ha de ser capaç de treballar amb una metodologia pròpia d´un treball en equip interprofessional. Treballa en un territori o zona determinats, i té un caràcter polivalent el que vol dir que ha de ser capaç de treballar diferents situacions de necessitat, amb diferents sectors de població, utilitzant diferents nivells i estratègies d´intervenció.


Els efectes de la intervenció de l´educador social sempre repercutirà, directa o indirectament, en la població.


Encara que l´educador ha de poder intervenir amb diferents sectors de població ens centrarem en la intervenció educativa en el sector més jove de la població.


Aquesta intervenció anirà dirigida per una banda a infants i adolescents amb família, on la situació d´aquesta ocasiona o pot ocasionar carències greus en el seu procès de desenvolupament intergral. I per altra banda amb infants/adolescents, on les familílies o responsables tinguin dificultats per afrontar les seves situacuions problemàtiques, que afecten el desenvolupament de l´infant.


A efecte d´aspectes metodològics a poder destacar són, que l´educador intervé fonamentalment a partir de la seva detecció directa de situacions objecte de la seva intervenció.


Aquesta detecció pot venir a travès de:

-L´observació deliberada i sistemàtica realitzada en medi obert.

-La informació generada de la pròpia intervenció.


En el medi obert fonamentalment intervé, en els llocs d´utilització pública (carrers, places, bars) i equipaments públics i/o privats d´entitats cíviques i d´institucions (escola, centres cívics, centres infantils, clubs esportius, etc)

El centre de serveis socials també és una plataforma de la intervenció directa de l´ducador, però no ho ha de ser predominant. Al centre de serveis socials hi té la infraestructura necessària per a poder organitzar-s, documentar, reflexionar i coordinar-se amb la resta de professionals,etc. Però la intervenció directa amb les persones, grups, col.lectius i /o entitats la fa, fora del centre.


L´educador a diferència del treballador social sòl intervenir sense que hi hagi demanda per part de la persona o grup. Quan existeix la demanda, ve de la família, veïns, escola, etc.


L´educador treballa els hàbits, les actituds i els valors cultural, a través de l´acompanyament de la persona/grup.


El fet d´intervenir en processos de socialització comporta que sovint es treballa amb grups siguin espontanis o creats per l´educador.


La intervenció que realitza pot ser per una banda directa amb l´individu/grup, amb la família del nen/jove o bé donant suport a institucions, entitats i iniciatives (formals i informals) de caràcter educatiu i de temps lliure, de la zona.


El Treballador Familiar


Aquest professional és un membre més de l´equip de l´UBASP, aquest professional intervé realitzant funcions en relació a les necessitats i caracteristiques que presenta l´usuari/familia que fa la demanda als serveis socials.


El treballador familiar realitza majoritariament la seva intervenció en el domicili de l´usuari /familia, realitzant un treball educacional relacionat amb els hàbits d´higiene,cura personal, neteja del domicili . Així com treballar aspectes en relació a la situació sanitària i de salut de l´usuari. Podiem dir que la seva és una tasca més asistencial.


Hem de tenir en compte que aquest professional degut a la tasca de desenvolupa realitza una intervenció 100% directa amb l´usuari i amb el seu entorn més proper.


EAIA


Profesionals


A l´hora de parlar d´equips i professionals que treballen en medi obert, són els equips d´atenció a la infància i l´adolescència en alt risc social, un equip més a tenir en compte en el nostre estudi.


Els EAIAS actuen com a un equip format per un treballador familiar, un pedagog i un psicòleg.

Per una banda els EAIAS tenen una funció d´atenció individualitzada, s´entén com atenció individualitzada. Totes aquelles actuacions que realitzin o bé particularment sobre infants /adolescents, o bé globlalment sobre les famílies o nuclis de convivència dels mateixos per tal de prevenir o atendre possibles situacions d´alt risc social per a infants/adolecents fins els 18 anys.

I per un altre banda funcions genèriques com són:

-Ser lloc d´informació, orientació i assesorament en relació als problemes socials dels infants i adolescents amb alt risc social.

-Donar orientació, col.laborar al diagnòstic i el.laborar programes de tractament, a partir de demandes de les UBASP.

-Col.laborar al desenvolupament dels tractaments i mesures assistencials determinades.

-Seguir i controlar els tractaments i mesures assistencials, ja siguin prestats amb mitjans propis o aliens.

Els circuïts de casos que són atesos pels EAIAS poden ser provinents de:

-Dels serveis socials d´atenció primària existents en el seu territori.

-De la Direcció General d´Atenció a la Infància i l´Adolescència. (DGAI).

Són funcions dels EAIAS:

de suport comunitari

-Col.laborar a la informació i orientació dels ciutadans respecte les problemàtiques que comporten alt risc pels infants i adolescents.

-Disenyar i proposar programes d´actuació comunitària que contribueixin a la prevenció i detecció de problemes d´alt risc pels infants i adolescents en col.laboració amb els SSAP

de col.laboració institucional

-Col.laborar amb els SSAP del seu àmbit territorial en les tasques de detecció, prevenció, informació, valoració, tractament i integració dels infants i adolescents.

-Col.laborar amb els departaments específics.

-Donar suport a les institucions públiques i privades del seu àmbit territorial.

de suport a professionals

-Donar suport prioritàri als professionals dels SSAP en totes les vessants de la seva actuació relacionada amb les problemàtiques socials d´infants i adolescents.


DAM


Tot i que en el nostre estudi sobre INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA EN MEDI OBERT hem parlat des d´una vessant social, també hem de tenir en compte que desde d´altres instàncies, com pot ser justícia, hi ha un treball que es realitza en el medi que aquest estudi ens ocupa. Concretament el professional que desenvolupa aquesta tasca és el DAM (delegat d´atenció al menor).

S´ha de dir que la filosofia es diferent ja que es parla d´una intervenció educativa, en el propi entorn però des d´unes instàncies com són l ´Aministració Judicial i Administració de Justícia.

Els DAM van ser creats en la Direcció General de Protecció i Tutela de Menors l´any 1982, un any després del traspàs de competencies, en matèria de protecció de menors, del Estat a la Generalitat de Catalunya.

El DAM és aquell professional que per ordre d´una instància judicial, realitza un seguiment d´un menor en el seu medi natural i amb l´objecte de facilitar-li un procès d´utonomia personal i de socialització, de recolzar-lo en la superació del conjunt de les seves dificultats i en la millora de les seves condicions personals. I afiançar el normal desenvolupament del seu procès evolutiu com individu i com èsser social.

Cal comentar que no hem cregut oportú desenvolupar més la figura del DAM, creiem necessari el fet de conèixer aquest professional pel fet de treballar en l´àmbit de medi obert .Encara que s´ha tenir en compte que pertany a un altre disciplina que no és la social.

� CONCLUSIONS


Un cop finalitzat aquest estudi sobre la intervenció en Medi Obert hem pogut veure que és un camp força ampli alhora que indeterminat, és a dir que a partir de la bibliografia treballada, hem deduït que manquen concrecions sobre el tema.


Pensem que la intervenció en medi obert dintre del camp social té paper important no només d'una dinamica d'intervencio, sino també desde una vessant preventiva.


Es un repte en ocasions dificil, ja que no es planteja una intervenció únicament adreçada a un subjecte diana, sinò que també implica conèixer l'entorn més proper a l'individu: barri, amics, família,...


EL fet que poguem tractar el Medi Obert des de dos vessants diferents, com són Justícia i Serveis Socials, pot causar certes confussions en alguns aspectes de comprensió, encara que s'ha de tenir ben clar quin es l'encàrrec de cadascuna d'aquestes instàncies mencionades.


A nivell de la dinàmica grupal del seminari, pensem que hagués estat positiu un feed-back entre els diferents grups que formem el seminari. Hauria estat molt més enriquidor si haguessim creat un espai de diàleg per contrastar opinions sobre el tema que ens ocupa.


‘ BIBLIOGRAFÍA


AMOROS I MARTI, Pere (1993) Metodologia d'intervenció en Medi Obert.

COLOM, A.J. (1987) Modelos de Intervención Socioeducativa. Ed. Nerea

GARCIA, Víctor i altres (1991) Iniciativas sociales en educación informal. Ediciones Rialp S.A. Madrid.

GENERALITAT DE CATALUNYA:

(Benestar Social), (1994) Legislació Estatal i autonómica sobre protecció dels menors en situació d’alt risc social . Recull Legislatiu i Comentaris.

(ICASS), (1988) Què son els EAIA

(Dep. Sanitat i Seguretat Social), Mapa de Serveis Socials

(1994) Diari Oficial

GONZÁLEZ, Eugenio (1996) Menores en desamparo y conflicto social Ed. CCS

GONZALEZ, José (1995) Educar y prevenir desde la calle. Edit. CCS. Col. Educación

MAS, Blanca - PONCE, Carmen (1995) Intervención Socio-educativa en la Infancia y la Adolescéncia. Colección Universitas, Fundación Dabau. Sèrie Educación Social.

VEGA, Amando (1994). Pedagogia de Inadaptados Sociales. Edit. Narcea. Madrid.

Fundació de Serveis de Cultura Popular. Aula Taller Cruïlla. Barcelona. (1990).

L'educador Social dels Serveis Socials d'Atenció Primària Polivalent a l'Ajuntament de Barcelona.. Ajuntament de Barcelona (1995)

Pla Municipal dels Serveis Socials d'Atenció Primària. Ajuntament de Barcelona. (1994)

Pla d’infància. Comissió de Benestar Social. Ajuntament de Barcelona. (1994)

Congrés Europeu d’atenció a l’infància. Departament de Benestar Social. (1992) 
 

<< Anterior ----- dc0033.htm ----- Siguiente >>