el refugio del ciberespacio para mentes inquietas

 Diplomatura de Educación Social - 1997 / 1999 - Firehaired

LA CIUDAD DE LA DIFERENCIA

1. FORMAS Y FIGURAS DE LA IDENTIDAD


1.1 LA VENGANZA DE LA DIVERSIDAD


“L’immigrant que es presenta com a aculturat per antonomàsia, és, també, un culturizador. La diferenciació cultural sovint esdevé instrument d’adaptació”.


“En un pla psicológic, els sentiments de diferenciació permeten estratègicament que les persones i els grups puguin neutralitzar les tendències desestructuradores pròpies de les societats urbanes industrials”.


1.2. RAZA, ETNIA Y CULTURA


“El terme raça té la funció d’imposar una unitat biològica-moral purament imaginària a un vast conjunt d’individus i societats sense cap relació real”.


“La noció d’ètnia, en un sentit estricte, serveix per designar un grup humà que es considera diferent dels altres i vol conservar la seva diferència. Vulgarment, però, el terme ètnia és utilitzat exclusivament per designar grups, productes i conductes que no siguin euroocidentals. El qualificatiu ètnic implica, alguna cosa inferior”.


“La paraula cultura deriva del romanticisme alemany, utilitzada per designar l’esperit d’un poble determinat. Aquest concepte entén que les cultures son totalitats tancades, que contenen la cosmovisió i el tarannà d’un grup ètnic. Segons aquesta concepció, la cultura seria tot allò irrepetible, propi, exclusiu que hi ha en un grup humà”.


1.3. LA IDENTIDAD EN ESCENA


“Qualsevol grup humà amb una certa consciència de la seva particularitat necessita espectacularitzar-se, és a dir, posar en escena periòdicament o permanentment el que creu que el distingeix”.


“Un grup humà no es diferencia dels altres perquè tingui uns trets culturals particulars. Sinó que adopta uns trets culturals singulars perquè ha optat, prèviament, per diferenciar-se. La identitat étnica no es una forma amb la possessió compartida d’uns trets objectius, sinó per una dinàmica d’interrelacions i correlacions, dins la qual, en darrera instància, només la consciència subjectiva de ser diferent és un element insubstituïble”.


1.4. FRONTERAS MOVEDIZAS


“Els ciutadans no només tenen la diversitat cultural al seu voltant, sinó també dins d’ells mateixos. Viuen submergits en la diferència, alhora que es deixen posseir per aquesta diferència”.


“Tenim la necessitat de constituir un nosaltres, això s’aguditza quan les interconnexions i els frecs amb els altres grups es fan més freqüents, més intensos i en el marc d’uns territoris cada vegada més reduïts, de manera que la voluntat de diferenciar-se, contràriament al que pensem sovint, no prové d’un excés d’aïllament, sinó del que es viu com un excés de contacte entre els grups”.


1.5. DIFERÉNCIA E INFORMACIÓN


“Tota percepció és possible per la recepció d’una novetat relativa a una diferència, és a dir, un contrast, una discontinuïtat, un canvi. No veiem un color, sinó la dissemblança entre, almenys, dos colors. Sense diferència, no hi ha informació”.


“El món adopta una multitud de formes, però sempre és el món. És cert que no pot existir percepció ni pensament sense diferència, però la diferència tampoc no podria existir si no es retallés sobre una unitat, una totalitat que integra la globalitat de maneres d’existir, que generalment anomenem natura, univers, o, simplement, vida”.


2. LAS VARIEDADES DE LA EXCLUSIÓN


2.1. LA NEGACIÓN DEL OTRO


“Al llarg de diversos segles, un nombre incalculable d’individus han estat prejutjats, estigmatitzats, en calçats o castigats no pel que havien fet, sinó pel que eren”.


“Es tracta d’una visió que mostra el racisme i la xenofòbia com resultats d’una tendència natural del ser humà a témer i a protegir-se de tot allò desconegut, i, en conseqüencia, a rebutjar-lo. Altres lectures subjectivistes més sofisticades consideren que l’altre rebutjat representa una projecció dels elements inconscients que no volem acceptar de nosaltres mateixos, el nostre propi jo obscur”.


“Les ideologies de l’exclusió – prejudici, marginació, racisme, xenofòbia, estigmatització… - funcionen com una font de justificacions per al desmentiment de la igualtat de drets i oportunitats que sofreixen constantment les relacions socials reals. L’exclusió pot arribar a definir la política d’un govern, institucionalitzant-se i instal·lar-se com a violència oficial de l’Estat”.


2.2. EL PREJUICIO


“El prejudici no necessita alimentar-se amb cap conflicte económic, polític o social. Treballa amb materials purament imaginaris. No sols no cal entrar en contacte amb el grup prejutjat per mantenir-ne una opinió negativa, de fet, ni tans sols cal que el grup menyspreat existeixi”.


“Com a conseqüencia del prejudici, la relació no s’estableix tant amb un grup determinat, sinó mab les idees i actituds que li atribueixen, gràcies a una tasca prèvia, sobre l’individu que prejutja, realitzada per l’aparell educatiu, la família, l’ambient social, el folklore – dels contes infantils a les pel·lícules – o els mitjans de comunicació”.


2.3. EL RACISMO BIOLÓGICO


“Racisme, aquell comportament en què un ésser humà és objecte de domini o de discriminació en funció de les qualitats considerades inherents a la comunitat on pertany”.


“L’èxit de la tesi de Charles Murray i Richard Hernstei, de l’any 1994, que deien: les diferències de classe estaven determinades per desigualtats en la capacitat mental dels individus, determinades hereditàriament. Actualment hi ha una revifada pseudocientífica d’aquest racisme biològic”.


2.4. EL RACISMO CULTURAL


“El racismo cultural menysprea els altres i atribueix uns trets negatius a la seva identitat ètnica, alhora que elogia les virtuts del temperament nacional o ètnic del seu propi grup. Això és conseqüència de la preocupació obsessiva del racisme cultural per mantenir la integritat i l’homogeneïtat del que es considera un patrimoni cultural específic del grup, allò que li pertany d’una manera exclusiva i que cal protegir”.


“El grau d’adhesió a la pretesa cultura essencial d’un país permet distribuir en termes ètnics els graus de ciutadania política, dels quals dependran al seu torn els diversos nivells d’integració-exclusió econòmica. Els immigrants del mateix Estat o de la CEE, per exemple, mereixen un dret a la ciutadania nominalment complet – són del país tots aquells que hi viuen i treballen – però rebran un estatus especial, ja que la seva integració cultural insuficient els convertirà en uns membres ètnicament inacabats o incomplets”.


2.5. LA XENOFOBIA


“El racisme cultural és una forma força elaborada de xenofòbia. La xenofòbia defineix les actituds que provoquen que un grup humà sigui acuitat o objecte d’un tracte humiliant per la seva condició aliena a una determinada comunitat o país”.


“Els mitjans de comunicació han contibuït estratègicament a alimentar un imaginari, que apareix amb connotacions negatives i associat amb tota mena de problemes. Aquesta il·lusió promoguda mediàticament, segons la qual és possible circumscriure el problema del racisme a l’actuació dels grups extremistes, té un efecte de distracció. El racisme localitzat permet exculpar els governs, les institucions, les majories socials i els mateixos mitjans de comunicació de tota responsabilitat”.


“L’immigrant compleix una doble funció: relegat als segments inferiors i més vulnerables sel sistema d’estratificació social. De l’altre, sempre exposat a rebre culpabilitzacions de tota mena”.


2.6. EL ANTISEMITISMO Y LA ESTIGMATIZACIÓN


“L’estigmatització és un fenomen on un grup humà minoritari és acusat per la majoria i/o per l’Estat de ser culpable de les desgràcies que afecten o podrien afectar la societat. La característica fonamental de l’objecte d’estigmatització és que l’extrema perillositat atribuïda als enemics socials contrasta amb la seva invisibilitat. Això implica que el càstig s’aplica, sovint, sense haver de demostrar que el sospitós pertanyia realment a l’associació antisocial, fins i tot, sense demostrar efectivament que aquesta associació, existeixi realment”.


“L’antisemitisme s’ha de considerar, en gran mesura, un fenomen sui generis, tant per la quantitat de factors religiosos, económics, culturals i polítics que el determinen, com per la varietat d’expressions que ha anat prenent. Es tracta d’uns col·lectius als quals s’ha atribuït una enigmàtica culpa original, que han anat heretant una generació darrera l’altre, ex: gitanos”.


“La vigència dels dispositius d’estigmatització va canviant constantment d’objecte sense modificar-ne l’objectiu fonamental: la creació de culpables absoluts, responsables, per la seva activitat, de tots els mals socials. La major part de caps rapats no van començar a ser violents i racistes fins que la pressió de l’opinió pública els va fer acceptar la imatge que els atribuïa”.


2.7. SEGREGACIÓN, DISCRIMINACIÓN Y MARGINACIÓN


“La segregació manté a distancia un grup prèviament inferioritzat, apartat en un territori per autoorganitzar-s’hi, i li restringeix la mobilitat”.


“La discriminació es produeix quan un grup humà es sotmès a un tracte diferenciat, que l’impedeix accedir a certs àmbits o que el deixa participar-hi en condicions desaventatjoses. Les dones són objecte de tota mena d’actituds discriminatòries, a totes les esferes de la vida social: educativa, laboral, política, sanitària…”.


“La marginació implica que un individu o un grup humà és expulsat i suplantat, o bé se li nega l’accés a les activitats i funcions més determinants de la vida social. Esborrar una persona dels aspectes més estratègics de l’existència col·lectiva. Tots aquells que han perdut el seu lloc a la societat o que no l’han tingut mai, i ningú no espera que el recuperin”.


3. DIFERENCIA E INTEGRACIÓN


3.1. ESPACIOS DE INTEGRACIÓN


“Una millora general de les condicions de vida de les persones – habitatge, treball, sanitat, educació – facilitará la comunicació i l’intercanvi entre els grups humans”.


“ La integració cultural és impossible sense un mínim d’integració socioeconòmica, és a dir, d’una reducció de les asimetries que imposa el sistema capitalista, que tendeix massa sovint a l’abús per obtenir les seves fites”.


3.2. LOS LÍMITES DEL DERECHO A LA DIFERENCIA


“Determinats aspectes del patrimoni moral, que una minoria considera bàsics per al manteniment de la seva integritat identitària, poden vulnerar la constitució d’un país, els seus codis legals o, fins i tot, la mateixa carta dels Drets Humans”.


“És difícil que ens trobem en condicions morals d’instar un grup a respectar els drets humans si no el permeten beneficiar-se’n. Un ple reconeixement dels drets civils dels immigrants seria un argument fonamental per a l’eliminació d’aquestes i d’altres pràctiques culturals, inacceptables en una societat democràtica. L’etnocentrisme que va inspirar l’elaboració dels drets humans podria mitigar-se si acceptéssin la seva condició no immutable, sinó fruit d’unes circumstàncies històriques concretes, i entendre que són millorables i poden ser objecte de renegociacions constants”.


3.3. DERECHOS DE LAS MINORÍAS


“ Les col·lectivitats no tenen drets com a tals, en la mesura que les seves institucions familiars, religioses, econòmiques, polítiques, etc… només tenen existència legal en relació als subjectes concrets que les representen i segueixen les seves normatives específiques. Combinar dos principis: l’autonomia individual i les esferes identitàries on l’autonomia adquireix un sentit, i reclamar que els subjectes rebin la doble possibilitat d’inserir-se dins del sistema de món de la seva comunitat, però també de qüestionar la seva estructura normativa i institucional. La seva adhesió no és una condemna sinó una opció conscient i reflexionada”.


“Cal que les lleis i la seva interpretació demostrin una nova sensibilitat davant la pluralitat d’aquells sobre els quals s’apliquen. Reinterpretació constant, reformulació i autocorreció ininterrompudes. Les campanyes en defensa de la multiculturalitat serveixen per obligar el conjunt de la societat a pensar sobre el sentit dels seus costums i la inalterabilitat dels principis morals sobre els quals es fonamenten”.


3.4. LO UNIVERSAL Y LO PARTICULAR


“El pluralisme cultural es enriquidor, com a requisit perquè es realitzin amb eficàcia les funcions de les societats urbanes actuals, i, perquè la intel·ligència pugui exercir la seva acció ordenadora sobre l’experiència. La nova concepció de ciutadà ha de ser prou oberta, dinàmica i plural per esdevenir un punt de trobada i d’integració”.


“El multiculturalisme consisteix en un diàleg permanent entre maneres de ser i d’estar que reconeixen mútuament la part universal que totes contenen, i per tant, el que tenen en comú. El particular no és el contrari de l’universal, sinó el seu requisit, l’únic lloc on pot existir de debò”.


“D’una banda, el dret a la diferència, és a dir, el dret dels grups humans de mantenir-se units als altres per allò mateix que els separa. De l’altra, el dret a la igualtat, és a dir el dret d’aquells que s’han vist acceptats tal com són, a ser indiferenciables en la lluita per la justícia. De la nostra capacitat de construir una ciutat sense estigmes ni estrangers dependrà que es retableixi el nostre voltant la polifonia humana”.  
 

<< Anterior ----- dc0034.htm ----- Siguiente >>