el refugio del ciberespacio para mentes inquietas

 Diplomatura de Educación Social - 1997 / 1999 - Firehaired

MEDI RESIDENCIAL

ÍNDEX



1. INTRODUCCIÓ.

Què és el medi residencial?. . . . . . Pàg. 2


2. Evolució de l’àmbit. . . . . . . 6


3. Marc legal. . . . . . . . 8


4. Circuits que segueixen els menors . . . . 10


5. Els destinataris . . . . . . . 12


6. Els professionals . . . . . . . 17


7. Eines i registres . . . . . . . 23


8. Coordinació amb altres entitats . . . . . 26


9. I després... què? . . . . . . . 28


10. Bibliografia de referència . . . . . . 33








1. EL MEDI RESIDENCIAL


El medi residencial és l’àmbit encarregat d’atendre les necessitats del nen, en aquells casos en què la família no pot o no està capacitada per fer-ho, o quan és precís protegir al nen d’alguna forma d’abandonament, maltractament o explotació, o quan estigui en perill la seva integritat física, psíquica o moral. Consisteix en separar al nen del seu entorn durant un temps determinat i hauria de ser l’últim recurs.


Els centres de medi residencial haurien d’aconseguir que:

-El menor pugui sentir-se acollit, segur i estimat.

-Es fomenti la convivència harmoniosa.

-El nen trobi un model de figures adultes, necessària pel desenvolupament de la seva personalitat.

-Es potencií el desenvolupament del procés evolutiu.

-El nen pugui opinar sobre el funcionament del centre i participar gradualment en la marxa del centre.


Tot això en consonància amb els següents fets:

-El centre ha de ser, per la majoria de casos, un recurs temporal limitat.

-L’atenció al menor la fa un equip de professionals, a diferència de la família on la parella s’ocupa permanentment dels fills.

-Que el centre formi part d’una xarxa única, pública i interconnectada, que ha de permetre que els menors puguin passar d’un centre a un altre d’uns marcs coherents.


Els centres de medi residencial formen part d’una plataforma dirigida per D.G.A.I., que és la que decideix on va el nen d’acord amb els criteris educatius, bàsics: C.A. (centre d’acollida), C.R.A.E ( centre residencial d’acció educativa), J.J. (justícia juvenil: centres oberts i de tractament).


CENTRES D’ACOLLIDA

El centre d’acollida és el recurs que dóna resposta immediata als casos que es precisa una intervenció d’urgència, quan es detecta que existeix greu risc per a la integritat física i psíquica del menor, o quan la complexitat del cas, dificulta o impedeix que sigui avaluat de forma ambulatòria en el seu territori.

En els centres d’acollida s’exerceix l’acolliment provisional del menor, atorgant-se l’atenció immediata i transitòria als nens/es abandonats i maltractats, amb la finalitat d’analitzar la seva problemàtica mitjançant un estudi diagnòstic, interdisciplinari i que permeti elaborar la proposta de mesura més adequada.


CENTRES RESIDENCIALS D’ACCIÓ EDUCATIVA

Els C.R.A.E. són recursos de protecció i cura, que actuen com a suplents de la família (durant un temps limitat) ens els casos que aquesta es demostra educativament invàlida. És per això que els menors són allunyats del seu entorn habitual i institucionalitzats en centres, els quals hauran de desenvolupar les funcions bàsiques de la família (garantir les necessitats materials, físiques, afectives, psíquiques i socials), tot procurant un desenvolupament global i harmoniós del menor atès, encaminat a l’autonomia personal.

Mentre el menor es troba en el centre es fa un treball amb la família, per tal que en el menor temps possible recuperin les seves capacitats com a pares i educadors i el full pugui retornar a casa; però per altre part possibilita d’acolliment familiar en aquells casos que es considera negatiu el fet de retornar amb la família.

Existeixen diferents tipus de centres dedicats a l’atenció a la infància segons el tipus de problemàtica, l’edat, la dependència institucional i el tipus d’alternativa que presenten per l’usuari.


JUSTÍCIA JUVENIL

Els centres de J.J. són aquells que acullen als joves infractors del codi penal, són joves majors de 12 anys i menors de 16 (segons l’antic codi penal), que són derivats per via judicial.


Centres d’observació

Els centres d’observació estudien i analitzen la personalitat i les circumstàncies dels menors que els han estat derivats pels jutges de menors o altres òrgans jurisdiccionals, a fi de fer una avaluació del seu estat físic, afectiu, social, escolar i familiar.

Es fa una observació, un diagnòstic i s’elabora una proposta referent a les mesures que es consideren més adequades per a la seva educació i el seu tractament. A la vegada que es fa l’assessorament de la decisió judicial també es dóna orientació a la futura intervenció educativa i terapèutica del cas.


Centres de tractament

Els centres de tractament acullen aquells joves pels quals s’ha decretat judicialment la mesura d’internament.

Trobem tres centres de tractament diferents: de règim tancat, de règim semiobert i de règim obert.


Centres de tractament de règim tancat

Acullen a aquella població que per les seves característiques, requereix estar separada del medi social durant un cert temps.

Estan destinats a menors majors de 12 anys que hagin comes una infracció greu i que presentin un important trastorn de comportament que impedeixi el seu tractament en qualsevol altra institució.

En aquests centres es prioritza , com a objectius immediats, els de contenció i establiment de límits a l’acció no reflexiva dels joves atesos. Aquesta contenció, educativa i terapèutica, permet una intervenció més global que porta a la progressiva integració de noves pautes de conducta socialment adaptades.


Centres de tractament de règim semiobert

Aquests centre acullen una població menys deteriorada que l’anterior, però hi continua havent una situació conflictiva personal i sociofamiliar manifestada en conductes delinqüencials de certa gravetat i/o freqüència, que impossibilita la intervenció educativa des del medi.

Aquests centres prioritzen el treball sobre els aspectes de personalitat i de formació general dels joves que els permetin una progressiva autoconscienciació-modificació de la seva situació sociopersonal, i també una progressiva integració en recursos socials normalitzats.


Centres de tractament de règim obert

Atenen aquella població amb més recursos personals per adaptar-se a situacions normalitzades però que , per haver comès determinats fets delictius i per manca de contenció sociofamiliar, se’n determina judicialment la separació del medi natural i l’ingrés en un centre que garanteixi un seguiment proper en les seves activitats quotidianes. L’ingrés pot ser decretat pel jutge sense cap altre internament previ, si bé generalment es produeix des d’un dels altres centres (semioberts o tancats), en el qual el jove ha fet un progrés positiu.

Els centres de règim obert tenen com a objectiu immediat la integració dels joves als recursos socials normalitzats, mitjançant una intervenció educativa i un control que els possibiliti superar les dificultats que poden presentar per a una adaptació plena i responsable, i per a una posterior incorporació autònoma a la vida social general.








































2. EVOLUCIÓ DE L’ÀMBIT


L’evolució de l’àmbit d’infància en medi residencial ha estat marcada per la concepció que s’ha tingut dels infants en les diferents èpoques històriques. És per això que no analitzarem els models d’intervenció existents des del principi (ens hem de remuntar a l’època dels romans), i sí que farem una breu pinzellada sobre l’evolució soferta al nostre país a partir d’un moment crucial: l’any 1978.


L’any 1978, amb l’aprovació per referèndum de la Constitució Espanyola, es reconeix i garanteix el dret de l’autonomia de les nacionalitats de l’estat espanyol, i s’instaura el model pel qual els diferents territoris poden accedir a l’autogovern. De conformitat amb la previsió constitucional, 16 comunitats autònomes incorporen en els seus estatuts d’autonomia l’assumpció de la competència exclusiva en matèria de protecció de menors, la qual cosa significa disposar des de llavors de la facultat legislativa i executiva en aquesta matèria.


L’any 1981 es produeix el traspàs de competències de l’Estat a la Generalitat de Catalunya. A partir de l’any 1984 s’inicia amb Aragó el procés efectiu de traspàs de competències a totes les altres comunitats autònomes, procés que finalitza l’any 1985 amb Astúries. En un primer moment es traspassen les funcions d’inspecció, vigilància, promoció, foment i coordinació dels organismes i serveis de protecció de menors. També es transfereixen diversos serveis i institucions d’àmbit territorial, entre d’altres les juntes provincials de protecció de menors, determinats centres, el personal adscrit als serveis i institucions traspassats, documentació, expedients i recursos financers i pressupostaris. Posteriorment, s’amplien els mitjans personals, materials i pressupostaris adscrits als serveis traspassats.


Poc després que es produeixin els traspassos de competències, el Parlament de Catalunya ja aprova, el mateix any 1981, la Resolució 37/1 sobre els drets de la infància. Segons la mateixa, “és obligació de la societat catalana tenir cura de la protecció de l’infant en cas de mal ús de les facultats dels pares o altres persones que en tinguin càrrec.”

L’any 1986, i a fi de garantir la protecció efectiva de l’infant mitjançant actuacions de prevenció, es creen els EAIA.


El 1987, una nova llei estatal transforma profundament el tractament de la protecció del menor, doncs comporta la desaparició de la facultat protectora dels tribunals tutelars de menors, els quals efectuen els traspassos dels expedients a l’Administració de la Generalitat. Les competències assumides són assignades, en un principi, a la Direcció General de Protecció i Tutela de Menors, dependent del Departament de Justícia. Aquesta Direcció General actua executant les mesures que li dicta el Tribunal Tutelar de Menors, tant en la vessant de protecció com en la de reforma.


Per la seva part, l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), dependent en aquells moments del Departament de Sanitat i Serveis Socials, du a terme, per mitjà dels EAIA, la detecció, prevenció, tractament i seguiment dels menors en alt risc social i una tasca de suport a les famílies.


L’any 1987 s’atribueixen també noves funcions a l‘Administració autonòmica, que inicialment són repartides entre els 2 departaments: la Direcció General de Protecció i Tutela de Menors assumeix la tutela dels menors desemparats i l’aplicació de les corresponents mesures de protecció, i l’ICASS les situacions de guarda temporal de menors a petició dels seus pares o tutors per causa de malaltia o circumstàncies greus.


La creació del Dept. de Benestar Social possibilita la unificació de totes aquestes funcions en una única institució: la DGAI, creada el 19 de setembre de l’any 1988. Una única entitat pública passa a gestionar totes les actuacions en matèria de protecció de menors, a fi d’aconseguir la màxima eficàcia en l’assistència efectiva dels infants. Altrament, el Dept. de Justícia continua exercint les competències derivades del tractament dels menors infractors.


El juliol del 1996, amb el Decret 184/96 de 7 de juny, la DGAI passa a formar part de l’estructura del Dept. de Justícia.




3. MARC LEGAL


Recull de la legislació vigent sobre la Protecció de Menors:


· Convenció sobre els drets dels infants.

· Conveni sobre la competència de les autoritats i la llei aplicable en matèria de protecció de menors, fet a l’Haia el 5 d’octubre de 1961.

· La Constitució Espanyola de 1978.

· Llei 11/1985, de 13 de juny de Protecció de Menors aprovada pel Parlament de Catalunya.

· Decret 162/1986, de 9 de Maig, de desplegament de la Llei 11/1985 de 13 de juny, de Protecció de Menors, pel que fa el tractament i la prevenció de la delinqüència infantil, juvenil i la tutela.

· Llei 21/1987, d’11 de novembre, per la qual es modifiquen determinats articles del Codi Civil de la llei d’enjudiciament civil en matèria d’adopció.

· Ordre de 14 de març de 1988, per la qual s’estableix provisionalment els procediments d’acolliment o internament d’infants i adolescents sota la responsabilitat de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials.

· Ordre de 14 de març de 1988, per la qual es regula la tutela dels menors desemparats.

· Decret 380/1988, d’1 de desembre, pel qual s’amplien les competències i s’estructura la Direcció General d’Atenció a la Infància.

· Ordre de 21 de novembre de 1989, de modificació de l’Ordre de 27 d’octubre de 1987, per la qual cosa s’estableix el règim jurídic dels equips d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en risc social.

· Llei 26/1990 de 20 de desembre, que estableix les prestacions no contributives.

· Decret 190/1991, de juliol, de reestructuració de la Direcció General d’Atenció a la Infància.

· Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de Protecció de Menors desemparats i de l’adopció.

· Llei 39/1991, de 30 de desembre, de la tutela i institucions tutelars.

· Llei orgànica 4/1992 sobre reforma de la llei reguladora de la competència i el procediment dels jutjats de menors.

· Llei 8/1992, sobre modificació del règim de permisos concedits per la llei 8/1980, de l’estatut dels treballadors 30/1984. De mesures per a la reforma de la funció pública, als adoptants d’un menor de 5 anys.


· Ordre de 5 d’abril de 1993, per la qual es modifica l’Ordre de 15 de juliol de 1987, de desplegament de les normes d’autorització administrativa de serveis i d’establiments de Serveis Socials i de funcionament de Registre d’Entitats, Serveis i Establiments Socials, fixades al Decret 27/1987, de 29 de Gener.





































































































5. CARACTERÍSTIQUES DELS DESTINATARIS


Centres Residencials d’Acció Educativa i Centres d’Acollida

Es fa difícil determinar quina és la tipologia de menor, situació o problemàtica que es poden beneficiar d’una mesura residencial.


Podem dir que els nois/es que poden usar aquests recursos han de tenir menys de 18 anys, i han de trobar-se en una situació de desemparament, la qual es donarà, segons defineix la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, quan:


a) Manquen les persones a les quals per llei correspon d’exercir les funcions de guarda, o quan aquestes persones estan impossibilitades per exercir-les o en situació d’exercir-les amb greu perill per al menor

b) S’apreciï qualsevol forma d’incompliment o d’exercici inadequat dels deures de protecció establerts per les lleis per a la guarda dels menors o manquin a aquests els elements bàsics per al desenvolupament integral de llur personalitat.

c) El menor presenta signes de maltractaments físics o psíquics, d’abusos sexuals, d’explotació o d’altres de naturalesa anàloga.


Segons el Projecte Educatiu Marc del 1995, els menors que són separats del seu entorn i ingressen als centres no acostumen a ser la causa d’aquesta separació, sinó la seva família i entorn. Les problemàtiques familiars i socials solen generar diverses situacions conflictives que són força comunes als menors que són acollits als CRAE i CA. D’entre aquests aspectes problemàtics, que en molts casos poden ser considerats com a indicadors de risc, cal remarcar els següents:


1- Situacions familiars


- Famílies que ja tenen algun fill institucionalitzat en algun equipament residencial dels Serveis Socials

- Famílies amb algun progenitor que presenta alguna drogodependència

- Famílies amb algun progenitor empresonat

- Famílies formades per un sol adult quan, a més a més, existeixen dificultats econòmiques importants, o bé es donen dificultats pel tipus de treball del progenitor

- Famílies amb acumulació de dificultats personals de diferents membres

- Famílies amb conflictes interns violents entre els adults

- Famílies sota la responsabilitat d’adults especialment incapacitats per mantenir una relació educativa adequada a l’edat i circumstàncies del noi/a.

- Famílies residents en habitatges insalubres o altament deficients.

- Famílies amb algun fill sota mesures judicials

- Famílies prematures


Altres característiques específiques del medi sociofamiliar:


1. Absència de vida familiar o manca de lligams afectius amb figures parentals permanents de referència

2. Famílies multiproblemàtiques amb tendència a dipositar en els menors els conflictes familiars

3. Absència de control parental, o control desmesurat i/o incoherent

4. Nivell socio-econòmic baix

5. Freqüent ús del càstig físic i de tot tipus de violència, tant física com psicològica


2. Situacions del medi social


- Entorn que ofereix abundor d’imatges identificadores no desitjables

- Entorn social predisposat a rebutjar el noi/a per les seves característiques

- Alt índex de delinqüència o de victimització


Característiques de l’entorn més immediat (BARRI):


1. Barris perifèrics, sovint degradats

2. Barris generalment de població emigrant, mancada d’arrelament

3. Pocs recursos comunitaris, desaprofitament o inadequació d’aquests recursos. Escassetat de serveis generals i culturals

4. Inexistència d’espais específics de comunicació i interrelació

5. Vivendes amb espai insuficient i deficitària construcció. Dificultats per accedir a una vivenda digna.

6. Vivendes i barris superpoblats

7. Barris amb components marginals extesos: droga, promiscuïtat, activitats delictives, ...


Característiques de l’ESCOLA:


1. Incapacitat i/o impossibilitat de recollir i restaurar els dèficits i atreure l’interès

2. Continguts rígids allunyats de la realitat i de les necessitats dels menors

3. Tendència a anar passant els alumnes de curs, malgrat que no hagin assolit els mínims imprescindibles.

4. Inclinació a l’homogeneïtzació. Impossibilitat d’individualització.

5. Tendència a atendre la majoria i a evitar els casos conflictius. Freqüents expulsions o no-mobilització enfront l’absentisme.


3. Situacions personals


- Nois/es amb indicis d’haver estat maltractats físicament o psíquicament, o abusats sexualment

- Nois/es desatesos o semiabandonats pels seus progenitors

- Nois/es que presenten problemàtiques emocionals o caracterials importants

- Nois/es amb bloquejos d’aprenentatge importants, no derivats de les seves limitacions intel·lectuals congènites o traumàtiques

- Nois/es amb problemes de desnutrició o de manca d’higiene important


Altres característiques dels menors:


1. Baix nivell d’autoestima

2. Vivència exclusiva del present: satisfacció immediata de les necessitats

3. Baixes expectatives de futur

4. Manca d’interès per l’estudi i rebuig per l’escola

5. Dificultats per assolir el pensament abstracte i per a la simbolització

6. Evitació de la pròpia responsabilitat

7. Egocentrisme, incapacitat de posar-se en el lloc de l’altre

8. Variabilitat en l’estat anímic

9. Lèxic pobre, retard escolar

10. Baixa tolerància a la frustració

11. Manca d’hàbits personals bàsics (d’higiene, ordre, ...)

12. Manca d’atenció mèdica continuada


En molts casos, l’edat dels infants dificulta la intervenció, doncs es troben en una etapa evolutiva de canvis a molts nivells. És per això que a la situació que ja viuen cal afegir-hi les característiques pròpies de l’adolescència:


13. Autoafirmament, recerca de models d’identificació. Lluita per l’autonomia i la independència.

14. Inseguretat, desconfiança en les pròpies impossibilitats

15. Construcció de la pròpia identitat posant-ho tot en qüestió (introspecció, autoanàlisi crítica constant de tot)

16. Configuració de la identitat social

17. Consolidació del pensament lògico-abstracte iniciat a la preadolescència

18. Recerca del grup d’iguals com a refugi i element que dóna sentit a la vida


Centres de Justícia Juvenil

En un principi, la població que atén els centres de Reforma està formada per aquells joves menors de 16 anys, infractors del Codi Penal, que li són derivats per via judicial. Hi ha, però, algunes excepcions, més o menys freqüents, que no responen a les característiques esmentades:


1. En primer lloc, s’assumeixen aquells menors que, havent finalitzat el temps d’internament determinat per la seva mesura judicial, sol·liciten una pròrroga de l’estada al centre (amb uns objectius justificats i per un temps limitat).

2. En segon lloc, i segons l’article 65 del Codi Penal, es poden assumir joves d’entre 16 i 18 anys, derivats per la jurisdicció ordinària, que voluntàriament s’avinguin a complir la mesura en un centre de menors

3. En tercer lloc, els centres de JJ poden atendre en règim obert aquells joves infractors sotmesos a d’altres mesures que no siguin l’internament, perquè puguin beneficiar-se dels recursos formatius dels centres

4. En quart lloc, es dóna suport també a programes adreçats a prevenir les conductes delictives de la població infantil i juvenil, oferint residències, atenció i recursos a menors d’entre 12 i 18 anys provinents de la DGAI


A part de totes les característiques citades per als menors internats en Centres Residencials o en Centres d’Acollida, els menors internats en centres de JJ, tenen unes característiques molt específiques, que determinaran el seu ingrés en un centre o un altre:


Centres de Règim Tancat

1. Molts delictes comesos i/o delictes greus

2. Forta identificació amb models delinqüencials

3. Esgotament de diverses intervencions judicials i educatives

4. Bloqueig en les relacions afectives: dificultats per establir noves connexions

5. Actuacions no meditades, impulsives, amb forts components d’agressivitat, violència i manca de límits

6. Inexistència de sentiment de culpa, resistència a enfrontar-se als propis conflictes

7. Freqüentment, hàbits politoxicomans arrelats


Centres de Règim Semiobert

1. Delinqüència rellevant per la seva freqüència i certa gravetat

2. Inadaptació declarada del jove als recursos socials normalitzats de l’entorn (escolars, de lleure, ...). Incapacitat personal per adaptar-se a recursos normalitzats en general (manca d’hàbits, d’interès, de preparació, ...)

3. Entorn sociofamiliar incapaç d’oferir contenció a les seves actuacions

4. Dificultats per establir i mantenir compromisos

5. Escassa consciència de problemàtica i de necessitat de canvi


Centres de Règim Obert

1. Certa capacitat personal per integrar-se en recursos externs al centre, si bé que amb un seguiment i suport proper

2. Desestructuració familiar amb manca de figures de control i referència

3. Marcada susceptibilitat a deixar-se influir pels aspectes positius i negatius de l’entorn

4. Personalitat feble i immadura: baixa autoestima, baixa tolerància a la frustració, dificultats per connectar i resoldre la problemàtica personal

5. Possibilitats personals d’establir nous vincles relacionals positius


6. ELS PROFESSIONALS


Centres Residencials i Centres d’Acollida

Cada centre presenta una realitat diferent pel què fa al nombre i tipus de professionals que hi treballen, però a nivell general, els centres residencials i d’acollida, han de comptar amb els següents professionals:


L’EDUCADOR

La figura de l’educador és fonamental dins d’una institució, ja que serà ell qui s’adreçarà a l’infant, convertint-se així en l’adult de referència.

La relació entre educador i familiars en un primer moment és molt important, per més que sigui superficial o de curta durada l’estada. Aquest intercanvi ajuda als familiars a situar-se davant la persona que es farà càrrec del seu fill, posant fre a fantasies i especulacions propiciades per la despersonalització de la institució.


Les funcions de l’educador vers l’infant són les següents:


- Situar l’infant en uns marcs referencials

Això significa que han de fer esment del coneixement i primer contacte de forma relaxada i facilitant un sentiment de confiança i seguretat amb les persones que de forma habitual han de tenir relació amb ell, siguin adults o interns, i, en tot cas, amb les persones que d’una manera directa li serviran de referència.


És important que l’educador situï l’infant en l’entorn relacional. És a dir, en la xarxa de relacions establertes en la comunitat: qui mana, qui està subordinat, qui es responsabilitza de cada cosa en concret, qui comparteix què i amb qui, etc., per tant, cal aclarir-li els límits institucionals i de convivència que haurà de respectar, els espais físics de la residència, i s’ha de situar al menor en l’àmbit temporal i de ritme de la residència.


- Fer de receptor dels sentiments i emocions que l’infant tingui necessitat d’expressar

L’educador ha d’oferir activament, amb la seva actitud, un espai emocional on el nen pugui abocar, sense por al rebuig de l’adult, tots els sentiments que en ell afloren. Però, a vegades, això provoca una cadena d’actuacions agressives, de provocació o enfrontament per part de l’infant.

És el moment en què el professional ha de combinar la seva oferta decidida d’acolliment amb accions de contenció que han de permetre l’infant de situar-se en un pla de la realitat. I, d’aquesta manera, ajudar-lo a reduir el seu nivell d’angoixa adreçat cap al que se li ofereix i que ell viu com una cosa confusa i potencialment perillosa.


- Assegurar-li la cura i les atencions immediates en tots els aspectes

Aquesta acció és fonamental i l’adult haurà de procurar transmetre aquest missatge amb tots els mitjans possibles que tingui al seu abast. En situacions de crisis la cura i les atencions més primitives són les que arriben més directament i sempre són la base d’altres formes d’atenció.


- Aclarir tots els dubtes que manifesti l’infant respecte a la situació de l’internament

Hem de tenir molt clar les variables edat i capacitats de l’interlocutor. Així, adequarem els continguts informatius i la seva forma a aquesta realitat. Per tant, la proposta general seria respondre amb claredat i d’una manera simple a les qüestions que l’infant plantegi, sense aprofundir temes no apuntats per ell.


S’ha de considerar que el menor acollit és un individu que, en la mesura de la seva capacitat d’assimilació, té tot el dret a conèixer amb total veracitat la realitat de la seva situació.


- Realitzar una tasca sistemàtica i profunda d’observació de l’infant, les seves circumstàncies i manifestacions

L’observació serà una eina molt útil, tant en el tractament de l’acolliment en concret com, més endavant, en la formulació i l’abordatge del cas.


Les funcions de l’educador vers la família són:


- Garantir la cura i les atencions de l’infant en tots els aspectes

És molt important per tal de mitigar, en la mesura el que sigui possible, l’angoixa que provoca la separació de l’infant.


- Oferir una total disponibilitat per, en tot moment, informar i assessorar sobre la vida del menor en el centre

- Efectuar una tasca d’observació

Qualsevol dada o informació que l’educador pugui observar en la seva relació amb els pares, pot ser de gran utilitat per situar-se adequadament davant l’infant.


TREBALLADOR SOCIAL

El treballador social, que en un primer moment no entrarà a actuar directament amb el petit, sí que serà interessant que efectuï una observació a distància per tal de procurar-se una idea més general del cas. En el mateix sentit, copsar trets culturals, manifestacions afectives i de tracte, reaccions davant els familiars i davant els desconeguts, etc., servirà per explicar o aclarir, més tard, aspectes de la seva tasca.


Les accions fonamentals que realitzarà el treballador social amb la família són les següents:


- Oferir una explicació àmplia del centre que serveixi de futura referència.


- Oferir explicacions respecte a la situació concreta del cas, causes d’ingrés, etc.


- Garantir la cura i l’atenció a l’infant.


- Efectuar una tasca d’observació.


- Oferir l’ajut de la institució.


El Psicòleg

Vers l’infant:


El paper fonamental realitzat pel psicòleg és en el moment de la rebuda i acolliment d’un infant en un centre, però s’ha de mesurar i limitar al màxim les intervencions i també les aparicions de noves figures que en aquell moment no siguin imprescindibles.

Es poden revelar elements d’observació i anàlisi de comportaments i manifestacions de l’infant d’extrema vàlua per al posterior treball del psicòleg. Aquest professional realitza una tasca d’observació sistematitzada, per tal que la seva intervenció o presència no provoqui un neguit suplementari en l’infant.

Vers la família:


- Oferiment d’ajut.

- Observació sistemàtica de la família i de la seva relació amb el menor.

- Orientació per propiciar canvis en la situació familiar.


El personal sanitari

És probable que en el primer moment de l’acolliment no sigui oportuna o possible la presència del personal sanitari, però sí que és convenient que en la seva primera intervenció observi unes determinades pautes a seguir amb l’infant.


Vers l’infant:


Deixant de banda els casos en què la intervenció mèdica d’urgència es faci imprescindible, el professional sanitari efectuarà un control i un reconeixement de l’infant per tal d’identificar els seus dèficits, riscs o mancances, com també els riscs per a la comunitat.


Cal fer una observació; ja que sovint l’estat emocional del petit es pot trobar prou alterat per justificar que, o bé l’exploració es realitzi amb total delicadesa, o bé fins i tot s’ajorni el temps que calgui per tal que l’infant no visqui l’exploració com una nova i injustificada agressió.


Vers la família:


El primer contacte del professional sanitari amb la família de l’internat ha d’estar definit per dos objectius primordials:


- Recaptar informació del seu interès per a l’atenció de l’infant.

- Oferir una total disponibilitat.


El personal subaltern

S’entén per personal subaltern tot aquell professional que s’ocupa del manteniment del centre, de l’administració, de la neteja, de la cuina, etc.


Cal tenir en compte que aquest personal, per les característiques de la seva tasca, estar en continu contacte amb els infants, i per això no cal oblidar el seu potencial educatiu, per aprofitar-lo i també perquè no es contradigui amb la tasca que realitzen els educadors.


Altres professionals

A part d’aquests professionals, que vénen definits pel Projecte Educatiu Marc de la Generalitat de Catalunya, en els centres hi podem trobar:


Assessor de l’equip

S’encarrega d’assessorar a l’equip educatiu en la seva tasca. També allibera i canalitza les tensions que els seus membres puguin acumular a causa de la feina.


MESTRES DE REFORÇ

Personal que s’ocupa del reforç escolar dels menors en horari extraescolar. Aquesta tasca la poden assumir els mateixos educadors, mestres, voluntaris, ...


AUXILIAR D’EDUCADOR

És una figura poc estesa, i que actua en centres on s’acullen a nadons (de 0 a 3 anys). La seva tasca és la d’ajudar a l’educador, fent la funció que, apoximadament, realitza un educador en pràctiques. La titulació mínima que s’exigeix és la de F.P. especialitat Llar d’Infants.


Centres de Justícia Juvenil

En els centres de JJ, a part dels professionals citats anteriorment, hi trobem també:


EL PEDAGOG

Sense responsabilitat jeràrquica, intervé sobre els equips educatius per tal d’assessorar-ne i orientar-ne la tasca.


El pedagog treballa a tres nivells:


- Respecte els agents educatius directes (educadors, mestres, mestres de taller)

- Respecte els òrgans directius (assessorament a la planificació institucional: disseny, continguts i processos d’avaluació)

- Respecte els educands (efectua l’exploració pedagògica del jove que determina els nivells adquirits i les potencialitats d’aprenentatge)


DAM

El Delegat d’Assistència al Menor és un professional que, per manament judicial de menors (llibertat vigilada, mediació, llibertat provisional, ...), vol afavorir amb fins educatius la socialització i maduració personal del jove.


S’encarrega d’elaborar informes de seguiment del jove a petició del jutge per anar veient el seu progrés o que compleixi amb la sentència que se li ha aplicat com a alternativa a la presó.


MESTRES I MESTRES DE TALLER

En els centres, els mestres s’ocupen de garantir la formació escolar adequada a les característiques del menor, permetent així que la seva estada no interrompi la seva escolarització.


Els mestres de taller s’ocupen de coordinar els diferents tallers que es posen a l’abast dels menors (normalment en horari extraescolar), i que resulten d’una importància vital per al procés formatiu del jove.
















7. EINES I REGISTRES


Projecte educatiu de centre (P.E.C.).

Proposta integral (abrasa tots els àmbits de la gestió: pedagògic, govern institucional del centre, administratiu, humà i de serveis) que permet dirigir coherentment el procés d’intervenció educativa en una institució.

El P.E.C. (propi de cada centre) és un instrument de gestió pel centre que formula els objectius que es pretenen i expresa l’estructura organitzativa de la institució.

El P.E.C. és document que ha de servir de punt de referència constant de les actuacions de tots els membres de la comunitat, ja que marca les línies directrius que informen i orienten qualsevol pla d’actuació al centre.

El P.E.C. s’ha de realitzar mitjançant el consens dels diferents professionals que formen part del centre, ja que és un contracte que compromet i lliga tots els membres d’una institució amb una finalitat comuna.


Projecte Educatiu Individualitzat (P.E.I.).

És un document-guia que l’educador-tutor ha de realitzar, és de caràcter obligatori i ha d’estar concensuat per tot l’equip educatiu. És de caràcter intern i extern. Ha d’arribar a la D.G.A.I. en el termini d’un més i mig després de l’ingrés del menor al centre (signat per l’educador-tutor amb el vist-i-plau del director) a la vegada que ha de ser coherent amb el P.E.C.

Es caracteritza per ser una planificació de la intervenció educativa, per tal de donar continuïtat al procés de socialització. Aquest és específic de cada menor per tant s’ha d’adaptar a les seves necessitats, característiques, i ha d’estar en funció de l’evolució d’aquest; per això ha de ser molt dinàmic i canviant, i implicarà una avaluació continuada. Per tant, cal tenir en compte l’avaluació i la temporalització dels objectius específics i la selecció, priorització i vaporització dels mateixos.


Reglament de Règim Intern (RRI).

És una concreció del Projecte de Centre en el seu aspecte funcional.

És un conjunt de normes i procediments que el centre genera, mitjançant el consens de tots els professionals, per regular la convivència i el funcionament; aquestes han de donar resposta als problemes de la vida quotidiana i han de fer referència al tipus de sancions, per tal de garantir uns mínims per evitar arbitrarietats i situacions de maltractament.


Dossier de Seguiment Individual.

És la documentació relativa a cada menor, dins del qual s’hi troben diferents carpetes amb l’historial del nen, com poden ser: informes escolars, informes mèdics, el PEI, informes de seguiment...


Informe Proposta.

És un document a realitzar en el cas que s’arribi a una proposta administrativa que pugui suposar un canvi de la situació actual del menor (ex: proposta d’acolliment, trasllat desinternament,...). El realitzarà d’educador-tutor en consens amb l’equip educatiu del centre i d’acord amb l’EAIA corresponent, hi constarà la signatura de l’educador-tutor amb el vist-i-plau de la direcció.


Memòria Anual.

És el document on queda reflectida la feina feta durant el període d’un any. Es recull la valoració del funcionament del centre i tots els aspectes que hi incideixen.


Informa tutorial de seguiment educatiu.

És una revisió del que s’ha programat (P.E.I.). Ha de contenir: descripció, avaluació i proposta; per tant, haurà de recollir si s’han aconseguit els objectius específics detallats en el P.E.I. i de no ser així, s’han de realitzar una serie de propostes educatives que facilitin la del document i la reprogramació del mateix. El realitzarà l’educador-tutor del nen, consensuat amb l’equip educatiu del centre. El seu ús serà intern, extern i obligatori. La seva periodicitat ha de ser semestral, per donar compliment a la llei i per ésser enviat a fiscalia mitjançant la D.G.A.I. Aquest document haurà d’ésser signat per l’educador-tutor del nen/a amb el vist-i-plau del director coordinador.


Diari.

Es refereix als esdeveniments ocorreguts al centre durant tot el dia o la jornada de permanència de l’educador en el centre. Aquest document pot tenir diferents funcions:

-Funció de control.

-Funció de traspassar informació.

El diari no té un patró de redacció a seguir sinó que cada educador utilitza una modelitat diferent d’aquesta manera un es sent més lliure per expresar-se.

El diari a banda de permetre i obligar a un ment de reflexió, tant pel que fa a la tasca de pedagògica dels educadors com a l’actitud i comportament dels menors, també ens proporciona una avaluació retrospectiva més segura de la feina feta fins al moment, alhora que facilita un seguiment de l’avaluació de cada menor en tots els aspectes.


Full d’observacions.

Aquest document ha de constar de:

-La descripció de l’acció educativa que es realitzarà amb l’infant.

-La descripció de la intervenció educativa que realitzarà l’educador.

-La descripció de la reacció de l’infant davant la intervenció de l’educador.

És un document limitat en l’espai i en el temps i segueix una seqüència cronològica, els actors de l’acció són limitats (educador i menor).

És un document que ha de ser redactat minuciosament perquè ha de permetre la discussió i l’anàlisi de la situació a tot l’equip educatiu, el màxim d’objectiva possible.


Protocol d’observació.

És un document-guia, imprescindible, dinàmic, flexible (cada centre el pot adaptar a la població a la que atent i a la seva metodologia), d’ús intern i que facilitarà l’observació del noi/a. L’objectiu serà recollir la informació global del menor, per poder-la tenir en compte l’equip educatiu. Aquest document s’ha de realitzar durant el primer més d’estada del menor en el centre i l’ha de redactar l’educador-tutor, per tal que posteriorment es pugui realitzar el P.E.I.


CENTRES D’ACOLLIDA

Informe l’observació educativa.

El realitza l’educador i té com a finalitat informar de les conductes i manifestacions del menor durant la seva estada al centre i ha d’oferir unes orientacions educatives pel posterior tractament. Aquesta informació serà bàsica per l’autoritat competent ja que li ofereix elements per prendre les decisions adients, i pels professionals que realitzaran la tasca educativa en el període de tractament del menor.


8. COORDINACIÓ AMB ALTRES ENTITATS


La coordinació amb altres entitats és fonamental per als centres de medi residencial. El següent és un recull de les entitats principals amb qui els centres acostumen a establir-hi relació, però no són, ni de bon tros, totes:


· SSAP (Serveis Socials d’Atenció Primària): Són els punts més propers que tenen els ciutadans per poder accedir als Serveis Socials. Tenen la funció preventiva, assistencial i rehabilitadora. Realitzen tasques d’informació, orientació i assessorament al ciutadà. Els equips bàsics són els UBASP (Unitat Bàsica D’acció Social Primària) format per educadors socials, treballadors familiars i treballadors socials.

· EAIA (Equips d’Atenció a la Infància i Adolescència): tenen l’objectiu bàsic de prevenir i eliminar les causes que menen a la marginació en l’àmbit de la infància i adolescència.

· DGAI (Direcció General d’Atenció a la Infància): Dirigeix els esforços a atendre les necessitats d’aquella infància que per diversitat de factors, es troba o bé pot trobar-se, en situació perillosa per el seu desenvolupament integral.

· DAI (Delegat d’Atenció a la Infància): Treballa en el medi Obert, és a dir, en els espais i entorn on es mouen els nens i les famílies, la seva funció és fer un seguiment del cas sense separar el menor del seu entorn.

· CENTRES ESCOLARS:

-Escoles Públiques (depenen de l’administració).

-Escoles Privades.

-Escoles d’Educació Especial (escoles que atenen dins les seves aules a alumnes que pateixen dificultats intel.lectuals greus).

· EAP (Equips d’assessorament Psicopedagògic): L’objectiu és esdevenir un instrument que contibueixi a solucionar, mitjançant una intervenció educativa, aquelles situacions que poden generar el desànim i el fracàs de l’alumne.

· FISCALIA DE MENORS: Es va crear l’any 1984 i està format per set fiscals i tres auxiliars. S’ocupen dels assumptes que corresponen al jutjat i la línes de treball és seguir les directrius de la llei.

· CENTRES D’ACOLLIDA: És un recurs que dóna resposta immediata als casos que precisen una intervenció d’urgència.


· CENTRES HOSPITALARIS:

-ABS (Àrea Bàsica de Salut)

-CAP (Centres d’Atenció Primària)

-EAP (Equips d’Atenció Primària). Estan format per personal sanitari i no sanitari.

-CSMI, antic CAPIP (Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil). Tracta la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut mental.

· ENTITATS DE LLEURE: esplais, agrupaments, casals, centres cívics...

· ENTITAS ESPORTIVES: poliesportius, piscines, camps de futbol...

· CEPOME: Central de Policia de Menors.















































































































































































































10. BIBLIOGRAFIA GENERAL


Recull d’obres d’interès per a ampliar el tema:


· Lloret, T. I Montejano, A. (1996): “Centres d’acolliment i residencials per a infants”. Ed. Diputació de Barcelona, Servei de Serveis Socials


· Gen. Cat. (?): “Projecte tècnic de servei de centres”, Ed Generalitat de Catalunya, Departament de Justícia, Direcció General de Justícia Juvenil, BCN


· Gen. Cat. (1995): “Projecte Educatiu Marc”, Ed. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar Social, DGAI


· De Paúl Ochotorena, J i Arrúa Barreno, M (1995): “Manual de protección Infantil”.Ed. Masson


· A.A.V.V. (1995): “Introducción a los procesos cognitivos”, Ed. Ariel, BCN


· Gen. Cat. (1996): “Regulació del Sistema Català de Serveis Social, decret 284/96, de 23 de juliol” al DOG


· Gen. Cat. (1994): “Pla interdepartamental per a majors de 18 anys”, Ed Generalitat de Catalunya, DGAI, BCN.
 

<< Anterior ----- dc0040.htm ----- Siguiente >>