el refugio del ciberespacio para mentes inquietas

 Estudios Desconocidos - 29 / 06 / 2001 - Josep Postico

JUSTÍCIA I PAU

1.- PRESENTACIÓ

L´associació que hem escollit s´anomena Justícia i Pau, és una entitat cristiana, que vol ser fidel a la inspiració evangèlica, en la línea renovadora del Concili vaticà II. Actua a Catalunya des del 1968 i la seva finalitat és la promoció i defensa dels drets humans.
Durant la dictadura va aconseguir ser un referent ètic per a bona part de la societat i entre altres activitats va encapçalar una campanya contra la pena de mort. També va participar especialment en l´excarceració dels presos polítics. En la transició va pressionar per al reconeixement del dret a l´objecció de consciència. I ja en democràcia ha actuat a favor del 0´7%, el desarmament, el dret a la insubmisió o al dret de tothom a gaudir d´un habitatge digne.
Justícia i Pau obté finançament per diversos canals i té molta cura a ser independent, entre els seus membres hi ha pluralitat d´opinions dins d´una voluntat transformadora de la societat i del món actual.


2.- UBICACIÓ

L´associació Justícia i Pau té un caràcter internacional, tot i que l´anàlisi concret que el grup de treball fa és sobre la de Barcelona. Tot i això, es interessant facilitar el llistat de totes les sucursals ubicades a Catalunya.


* Badalona, C/ Dalt,47
* Barcelona, C/ Rivadeneyra, 6, 10è. Tel. 933176177
* Cervera, Pl/ Màrtirs, 7. Tel 973530202
* Girona, Apt. de correus 511. Tel 972202791
* Granollers, Pl/ Esglèsia, 1
* Igualada, Sta Maria, 8. Tel. 938042774
* Lleida, St Antoni M. Claret, 6. Telf. 973260051
* Manresa, Casal de L´esperança. Tel. 938739567
* Tarragona, Pla de Palau, 2. Telf. 977212303
* Terrassa, Blasco de Garay, 34. Telf. Tel 93 7809888
* Vic, Sant Just, 12. Tel. 938800424



3.- OBJECTIUS

El principal objectiu que persegueix l´associació és el de sensibilitzar la societat per a la defensa dels Drets Humans,i aixì ho fa a través de les diverses comisions que té ( que veurem a continuació). Aquestes comissions tenen altres objectius més específics.
JUSTÍCIA I PAU, HISTORIA.

L’associació Justícia i Pau es va crear a petició del Vaticà segon amb l’objectiu d’ajudar a millorar el món, sobretot en tot allò relacionat amb la justícia internacional, per ajudar a promoure el progrés en les regions pobres i la justícia social entre les nacions. D’aquesta manera, cap el 1968, a Barcelona, sota la dictadura ja consabuda es va fundar una de les seves delegacions.
Moltes van ser les desavinences amb que es va trobar el primer director Joaquim de Nadal, el qual no va trobar ni el finançament ni els mitjans necessaris en un context on la reivindicació de la identitat catalana era un tema prohibit. Amb un futur no gaire clar, l’esmentada associació cristiana es va anar desenvolupant, i així, amb l’ entrada de nous membres procedents la majoria del grup cristià de promoció i defensa dels Drets Humans, i amb el nomenament de Pere Sureda com a nou director, es crearen grups de treball i una comissió permanent amb Mn. Josep Boix com a delegat episcopal.
Josep Mogas fou nomenat nou director el juliol de 1971 i a l’any següent es lloga un despatx al carrer Rivadenyera nº 6, planta desena, que és la seu actual de Justícia i Pau a Barcelona.
Destaquem, que en els darrers anys del franquisme, les activitats del Secretariat van reflectir els problemes que vivia el país, el conflictiu hivern del 74, amb la detenció dels 113 membres de l’assemblea de Catalunya, l’execució de penes capitals, la campanya per l’amnistia en l’àmbit de l’estat, la homilia del bisbe Añoveros,… El juliol de 1974 es nomenà nou director a Joaquim Pibernat, i el setembre d’aquest mateix any es celebraren a Montserrat les jornades Estatals de Justícia i Pau, tot fent una declaració pública per a un canvi estructural econòmic, social, cultural, polític i religiós, fets dels que es van derivar la construcció dels Secretariats a Girona i Tarragona cap el 1975.
Pocs dies després de la mort d’en Franco hi hagué el primer document del secretariat sobre l’indult i l’amnistia. Cap el 1976 ve ser nomenat president en Joan Gomis. En l’assemblea del 15 de juny es presentà el nou programa que plantejava la recerca d’un nou paper en una futura societat democràtica. El canvi de la societat i l’església havia de ser el tema de les Primeres Jornades Catalanes. Per Nadal de 1976, vuitanta-cinc entitats i moviments de l’església catalans varen firmar l’escrit que Justícia i Pau promocionà a favor dels mutilats i invàlids de guerra, etc.
L’any 1977 es va restablir provisionalment l’autonomia catalana amb el canvi polític adient, i es va redactar el document "les eleccions de juny" del que es van repartir unes 36.000 copies a les diòcesis de Barcelona, Girona, Tarragona, Vic i Solsona.
Cap el 1977 les notes i documents de Justícia i Pau eren recoollits per diferents periodics, entrant així en contacte amb un altre mitjà de comunicació.
El 1978 marcà la fi del període de transició amb elements com la Constitució aprovada, la Generalitat amn les primeres transferències, l'Estatut ja redactat,…però també va ser especial aquesta època per a Justícia i Pau, ja que es van reconèixer i garantir els drets i llibertats polítiques, les autonomies, la prohibició dela tortura, l'abolició de la pena de mort, etc., justament quan s'anava a acomplir el desè aniversari de la seva fundació.
Referent a les II Jornades Catalanes de Justícia i Pau, el tema va ser "democràcia i participació a l'església", on hi participaren Josep Maria Díez Alegria i Joaquim Ruiz-Giménez, i on es van treballar temes com els disminuïts, presons i maltractaments, atemptats, però d'on volem destacar l'enjegament de totes les iniciatives sobre el problema de l'atur, tot redactant un informe sobre les causes de l'atur i el seu panorama, sobre el dret al treball, les mesures a prendre i demés, que es ve presentar al consell de treball de la Generalitat.
De la mateixa manera, aspectes com la creixent presència de refugiats entre nosaltres i la continuïtat de règims dictatorials a Amèrica Llatina, van motivar altres iniciatives en Justícia i Pau, tot sense oblidar les seqüeles provocades per l'antic règim, fet que ve propiciar diferents campanyes amb altres entitats: Campanya contra la pena de mort amb la Coordinació d'Organs no Governamentals, exposició sobre el desarmament a la fundació Miró amb l'Associació d'Amics de les Nacions Unides,…
Cal destacar que alguns nous membres del Secretariat van treballar amb temes relacionats amb la juventut, com Mn Joan Enric Vives.
L'any 1979 es va destacar per l'aprovació de l'estatut d'Autonomia de Catalunya i el Pais Basc, però es cert que mentres la democracia s'afermava, la crisi econòmica era patent. Tot i així, en aques any es reconeixia l'actuació de Justícia i Pau a Catalunya, i va ser a finals del 79 quan es van començar a fer gestions amb tots els bisbes espanyols per tal de crear comissions diocesanes o algun corresponsal, on la primera nova comissió fou la de Mallorca, encara que es nomenaren corresponsals a Bilbao, Huelva, Les Palmes de Gran Canaria, Màlaga, Pamplona, Vigoi San Sebastian.
Destaquem igualment, que tot el peíode de 19799-1786, el representant de la Comissió Episcopal de Pastoral Social a la General de Justícia i Pau va ser l'arquebisbe de Tarragona, Josep Pont i Gol.
Els anys 1980 i 1981 es va caracteritzar per les nombroses reunions o missions internacionals. Bona mostra d'això van ser la visita a Algèria, sessions del comitè europeu de Justícia i Pau, congrés de la International Coalitionfor Development Action a Ginebra, visita als refugiats de El Salvador, entre d'altres.
A la primavera de 1980 es va iniciar un període activista vers la cooperació internacional, fet que seria una de les notes característiques de Justícia i Pau en les seves activitats posteriors.
En una assemblea celebrada l'octubre de 1980 s'aprovà la campanya anomenada "Objectiu 0'7", i en aquest mateix any es va publicar el primer número del Servei Informatiu Justícia i Pau, el qual està en marxa fins a l'actualitat.
Així mateix, el secretariat participà activament en la fundació d'ACSAR (Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats).
En aquest any tan actiu, també es registraren les primeres activitats de la Comissió de la Infància, del creador Jordi Cots. També en destaquem en aquesta etapa la petició de que s'accelerés la posada en marxa dels projectes per fer front als greus problemes dels parats sense subsidi i de l'atur en general.
Es van fomentar en aquesta línia el treball de participació amb l'objectiu de fer més present l'església al món, en els llocs conflictius, col·laborar en l' educació de la consciència social, etc.
Cap a la tardor de 1981 es va començar la campanya "Objectiu 0'7" per aconseguir que l'Estat espanyol complís les resolucions de l'ONU que demanava una ajuda mínima del 0'7% del PNB per als països més necessitats. Per aquest mateix any, l'Associació per a les Nacions Unides atorgava a Justícia i Pau el Primer Premi per la pau.
El febrer de 1982, aquesta associació va celebrar les seves Jornades Catalanes a Barcelona sobre el tema "La nova revolució tecnològica".La crida feta per Justícia i Pau va donar suport al Manifest signat per 54 premis Nobel a favor de la cooperació Nord-Sud. En aquest ambient, Ajuda en Acció, Creu Roja, Intermón, Justícia i Pau, Mans Unides i Medicus Mundi, que donaven suport al 0'7, es constitueixen el juliol de 1982 i per iniciativa de la associació aquí tractada en la Coordinació d'Organitzacions no Governamentals de Cooperació al Desenvolupament. Destaquem que pels volts d'aquesta iniciativa a favor del 0'7, els partits polítics es van comprometre a arribar a la xifra esmentada i a altres mesures semblants, però que passades les eleccions, els compromisos no van ser respectats.
Un any més tard, es continuaven reclamant els pactes sobre el 0'7 establerts, encara que Justícia i Pau es va centrar en una altre campanya sota el nom de "Desarmament i desenvolupament per la pau". On es pretenia:
* Fomentar l'educació per la pau
* Reducció progressiva dels pressupostos de defensa de l'Estat espanyol i augment dels destinats a necessitats socials.
* No centralització bèl·lica del territori espanyol.
* Aprovació d'una llei d'objecció de consciència i de servei civil.
* Col·laboració amb iniciatives internacionals semblants.
* Etc.
Aquesta campanya va promoure més endavant una crida pública a favor de la reducció d'un 5% de les despeses de defensa, la firma del tractat de no proliferació nuclear i l'aprovació i modificació de la llei d'objecció de consciència, amb que es va fer un document lliurat al president del Govern i als ministres d'Afers Exteriors i de Defensa.
El premi Bravo va se atorgat el 15 de maig d'aquest mateix any als secretaris diocesans de Justícia i Pau de Barcelona, Tarragona i Girona per l'abast de la campanya del 0'7.
Paral·lelament, el grup d'objecció de consciència va començar a adreçar-se als instituts d'ensenyament per tal d'informar als joves.
El II Simposi Internacional que rebia el nom de "Nord-Sud i nosaltres" es celebrà el març de 1984, amb un temari més concret i un treball més precís que el primer, i després d'aquest, Justícia i Pau va organitzar el primer Congrés de Cooperació al Desenvolupament, a Barcelona, de l'1 al 3 d'abril, amb l'objectiu de reunir per primera vegada entitats i persones que treballaven en la cooperació i al desenvolupament.
Un altre fet important va ser que tan Arcadi oliveres com Joan Gomis van formar part de la delegació espanyola que fou convidada pel govern de Nicaragua a visitar els seu país, tot just quan Girona es preparava per a celebrar el seu 10è aniversari del secretariat.
Al novembre van tenir lloc les jornades sobre el Quart Món a Catalunya, on es varen extreure conclusions com la situació dels marginats a Catalunya, entitats interessades en treballar en aquest tema, etc.
Al llarg de 1985, la campanya de "Desarmament i desenvolupament per la pau" es manifestà entre d'altres coses en la reivindicació del dret a l'objecció fiscal, l'anàlisi sobre alternatives de defensa a Espanya o la coordinació amb grups i moviments pacifistes de l'Estat espanyol, i la participació en la seva segona jornada.
En aquest any, també es van realitzar diverses actuacions i iniciatives, com per exemple el Congrés sobre "Evangelització i l'home d'avui", les II Jornades sobre el Quart Món a Catalunya, la campanya sobre l'OTAN, etc.
Les III Jornades sobre el Quart Món a Catalunya van ser celebrades el 1986, on es va quedar en escriure una carta al president de la Generalitat, a l'alcalde de Barcelona i als dirigents dels grups parlamentaris una carta incitant-los a donar prioritat a l'atenció de sectors més necessitats de la societat i a arribar a un pacte o pla social coordinador i potenciador d'ajudes.
El 26 de març de 1987 s'inicià el primer Congrés català d'educació per la pau, el desenvolupament i els drets humans organitzat per Justícia i Pau. Aquesta mateixa associació va organitzar una taula rodona en la campanya promoguda a Ciutat Vella anomenada "aquí hi ha gana", que va comptar amb la presència dels partits per tal de debatre la coordinació entre administracions en qüestions socials.
Al mateix temps, Arcadi Oliveres va assistir a Malmö al seminari sobre el comerç d'armes, de l'IPB.
També destacarem que sota la promoció del Consell d'Europa i a iniciativa de Justícia i Pau, una vintena d'entitats organitzadores ja treballaven en la concreció del projecte "Catalunya Solidaria" amb el qual es pretenia que la societat catalana es sensibilitzés àmpliament amb aquest problema i adoptés projectes d'actuació concreta davant dels desequilibris Nord-Sud.
En aquest mateix període, Justícia u Pau va començar a treballar en la nova comissió sobre presons. Al novembre varen tenir lloc les IV Jornades sobre el Quart Món a Catalunya, amb el tema del dret a l'habitatge.
Una data important va ser el 22 de novembre, quan el cardenal Jubany constituïa Justícia i Pau de Barcelona com associació pública de fidels. Aquest fet responia a la petició d'obtenir una personalitat jurídica pròpia eclesiàstica i amb reconeixement civil que els mancava.
El 1888 aquesta mateixa associació va presidir la campanya "Catalunya Solidària", tot i que no es van aconseguir els fons necessaris per a una acció masiva.
Un any més tard es va constituir el grup de Justícia i Pau a Manresa, i es formaren tres comissions; cooperació nord-sud, quart món i drets humans.
La corresponent Jornada Catalana de Justícia i Pau es celebrà a Badalona, i el novembre es celebraren les V Jornades sobre el Quart Món a Catalunya, dedicat als temes d'immigrants i estrangers, on un grup d'experts es va reunir a Justícia i Pau per elaborar unes propostes, amb el suport d'Acció Solidària Contra l'Atur, Càrites, Fundació Família i Benestar Social i Grup de Juristes Roda Ventura, amb el motiu de tractar de suspendre els desnonaments mitjançant la creació d'uns fons que assumís el pagament del lloguer durant temps. La modificació implicava lleis estatals i disposicions autonòmiques, i l'informe-proposta va ser presentat al Consell de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya.
La comissió de la infància va participar en el Congrés Mundial de Helsinki, amb el lema de "Treballant pels drets dels infants".
Van col·laborar amb diferents campanyes, tals com la de denunciar el comerç d'armes que realitzava l'Estat espanyo (C3A), la de l'objecció fiscal, marginació, etc.
Es va celebrar el segon Congrés Català d'educació per la pau, i cap el maig de 1989, organitzada per Justícia i Pau de Girona, es celebrà a Banyoles la Jornada Catalana d'aquesta associació, amb tema central sobre "Marginació i societat del benestar".
Posteriorment a Justícia i Pau es creà un grup d'Ecologia.
El 1990 es donaren les VI Jornades sobre Quar Món a Catalunya, tractant aspectes sobre "La renda mínima d'inserció i el salari ciutadà", tot realitzant una exposició sobre cartells dedicats al "Quart Món a Catalunya" amb més de 500 col·leccions de cartells.
A iniciativa de Justícia i Pau es fundà la Federació Catalana d'ONGD (Organització No Governamental pel Desenvolupament) on Joan Gomis fou escollit president
Les VII Jornades sobre el Quart Món a Catalunya, l'any 1991, es dedicaren a "L'analfabetisme entre nosaltres", coincidint amb l'any internacional de l'alfabetització (a Catalunya un 5'9% de la població adulta eren analfabets absoluts).

Es va celebrar la II Trobada Internacional de Barcelona, convocada per Justícia i Pau i la Fundació per la Pau. Van participar-hi fiferents comissions: d’àfrica, Àsia, Europa i Amèrica del Nord. La qüestió a tractar va ser “el Món àrab i Occident”.

Jordi Cots, responsable de la Comissió de la Infància, va rebre el premi “Barcelona Solidaritat” pel seu esforç en la cooperació i en la solidaritat amb la infància.

Tarragona va implicar-se activament organitzant `programes a la Ràdio Popular, articles a la premsa local i fins i tot amb representacions teatrals que tractaven la discriminació social.

Joan Gomis, juntament amb representants d’Alemanya, Anglaterra, França, Bèlgica i Holanda, en nom de la Comissió Genaral de Justícia i Pau espanyola, va visitar Perú. La delegació va elaborar un informe sobre la situació dels drets humans en aquell país.

Arcadi Oliveres, va abordar el tema del desarmament i el control d’armes, assistint com a representant de diferents entitas europees a les Nacions Unides.

La campanya “Fem una Catalunya més justa i més humana”, com a iniciativa de la Federació Ctalana de ONGD i del fons Català de Cooperació al Desenvolupament, es va engegar el 1992; i tos el representants de tots els partits al parlament de Catalunya es van comprometre a incrementar l’ajuda pública al trecer Món, encara que el compromís significava multiplicar per deu la xifra del pressupost.

El IV Congrés català d’educació per la pau, el desenvolupament i els drets humans va aplegar a 125 educadors.

La Comissió d’ecologia realitzà el seu projecte de 10 cartells sobre el tema. La Cimera de Río confirmà el missatge que es volia enviar: desenvolupament sostenible i viable, compatible amb la possibilitat de sobreviure plegats per ser justos amb el tercer món i amb les generacions que vindran.

La III Trobada de Barcelona tractà el tema de la interdeoendència mundial. Van participar-hi una setantena de convidats d’Europa, Àfrica, Amèrica i Oceania.

Alàny Olímpic es preparà el rellançament de la campanya del 0,7% amb dues vessants: una per a tothom, i una altra destinada a les intitucions públiques.

El tema de les IX Jornades sobre el Quart Món girè entorna la infància, centrant-se en la salut, l’escola, i el fenomen migratori.

Com a primer acte de la celebració del 25 aniversari de la creació de Justícia i Pau es va organitzar un debat sobre el Tractat de Maastricht.

Juntament amb la Creu Roja, els Amics de Bòsnia i l’ajuntament de Terrassa es va promocionar una campanya de solidaritat amb Bòsnia.


Justícia i Pau va rebre el premi “Solidaritat”, de l’intitut de Drets Humans de Catalunya per la seva actuació en defensa dels drets humans durant tota la seva trajectoria professional.

L’any 1993 la Comissió del Quart Món va organitzar sessions d’un anomenat Parlament de Fraterniat, aquestes sessions van tractar el tema de la pobresa i la marginació com a tema que havia quedat desvinculat de les eleccions que s’havien realitazat recentment al país. Es van plantejar els problemes prioritaris, es van recollir testimonis i es va reedactar el Manifest de la Fraternitat.

L’aniversari de Justícia i Pau es va celebrar el 25 de febrer de 1993. Va ser otorgada la Creu de Sant Jordi de Barcelona.

Lany 1994, la Campanya Contra el Comerç d’armes acollí l’encontre dde la xarxa europea ENAAT (European Network Against Arms Trade) a San Cugat. Es tractà la seguretat a la Mediterrània i de la reconversió de la indústria d’armament.

L’assemblea extraordinària d’octubre va escollir a Joan Gomis com a president per 4 anys més, juntament amb Arcadi Oliveres i Anna Gudiol com a vicepresidents.

La V Trobada de Bracelona portà el títol “Els nacionalistes, factor de violència?”. Es va arribar a la conclusió que el nacionalisme no necessàriament comporta violència i pot aportar elements positius a la construcció d’Europa i a un món més estable i just.

Amb motiu de les eleccions europees, la comissió convocà la 2ª sessió del Parlament de la Fraternitat. Es van analitzar el marc jurídic i els problemes de l’economia, dels agricultors, dels immigrants, tot plantejant si la Unió Europea no quedaria en un club de mercaders.

En làmbit internacional, Arcadi Oliveres, a través de l’assemblea Catalana d’Objecció fiscal, va ssistir a la V Conferència Internacional d’Objecció Fiscal i Impostos per la Pau.


La campanya del 0,7% va continuar en marxa durant 1995, estenent-se a altres regions de la geografia catalana.

A la VI Trobada de Barcelona convocada conjuntament amb la fundació per la Pau, sobre el comerç d’armes polítiques de desarmament, es constatà una certa esperança pel que fa a desarmament d’armes nuclears, reducció de despeses militars i minoració del comerç d’armament.

A finals de 1995 es va celebrà a Barcelona una trobada Europa-Magrib, organitzada per Justícia i Pau- França, coincidint amb la conferència Euromediterrània.

Joan Gomis cessà com a president després de dos mandats estatuaris consecutius.

La Comissió de la Infància celebrà els seus quinze anys el 20 de Novembre, coincidint amb el Dia Universal dels Drets de l’Infant.

L’any 1996 es va convertir en l’any Internacional per l’Erradicació de la Pobresa i es van fer un seguit d’acctivitats al voltant d’aquest tema.

Amb la participació de joves de tots els països Catalans, el col.lectiu Cristians per la Insumissió, de Justícia i Pau, va organitzar la I Jornada sobre la Insumissió.

El grup de Vic culminà la seva campanya pel 0’7% amb un increment de les partides municipals d’alguns ajuntaments per a projectes del Tercer Món i alguns socis més per al Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.

El president de Justícia i Paui Josep Badalla, de la Comissió del Quart Món, van comparèixer davant la comissió de política social del Parlament de Catalunya per tractar d’un problema del qual Justícia i Pau s’ocupa: els desnonaments.

Les comissions de Tercer i Quart Món van concretar la seva tasca de sensibilitazació amb una exposició itinerant molt complerta sobre la pobresa. Xifres, gràfics, fotografies i dibuixos explicaven les causes de la pobresa i donaven camins per a solucionar desequilibris i marginacions.

El 1997 va sorgis una nova iniciativa: els cursos de Brúixola. Es tracta de cursos sobre temes de drets humans impartits per professionals relacionats amb una perspectiva interdisciplinar que abasta també Tercer i Quart Món, pau i desenvolupament.

La dotzena Jornada Catalana va tractar sobre “ Educació i Tercer Món”, a Terrassa, on precisament es troba la secretaria catalana d’Ajut a Estudiants del tercer món.


A la VIII Trobada a Barcelona es va tractar el tema dels “exèrcits i el futur de la Pau”

Feia més de 4 anys que la Comissió de Quart Món va començar a treballar en la problemàtica dels desnonaments. A fí de donar més força a les seves gextions, van promoure la “ Plataforma ciutadana pel dret a un habitatge digne”.

Justícia i Pau es va adherir a la manifestació convocada per la vida i la llibertat, amb motiu de l’assassinat de Miguel Angel Blanco, per ETA.

Les XIV Jornades sobre Quart Món a Catalunya tractaren sobre “Economia social i economia solidària” per veure la manera de treballar amb els pobres més que no pas per als pobres.


Arcadi Oliveres continua coma vicepresident i es va escollir àlex Masllorens també com a vicepresident. Com a president va ser reelegit Joan Gomis.




4.- AREES D´ACTUACIÓ

Les seves principals àrees d´actuacions són :
* Cooperació al desenvolupament del Tercer Món.
* Pau i desarmament.
* Drets Humans.
* Marginació entre nosaltres.

4.- LES COMISSIONS

Les comissions funcionen mitjançant voluntaris,i en cadascuna podem trobar de 13 a 20 persones que hi treballen.
Aquestes per regla general no treballen fóra del nostra país, tot i que moltes de les Comissions fan referència a temes exteriors. Hi ha una excepció, però : la Comissió d´Ajut del Tercer Món que es troba només a Justícia i Pau de Terrassa.
A continuació es farà una breu referència a les diferents comissions que té l´associació.

4.1 Comissió de la Infància
Creada el 21 de novembre de 1979, Any Internacional de la Infància. Tracta, bàsicament, d´una entitat de interès general, és a dir, no es dedica a una branca especialitzada en el camp de la infància ni treballa sobre el terreny, sinó que es considera una entitat de sensibilització, de contactes, d´obtenció i difusió de documentació significativa en el camp de la infància.
El finançament els prové de subvencions anuals de la Direcció General d´Atenció a la Infància i d´aportacions de benefactors. Manté relacions exteriors estables essent membres de ple dret de l´ONG Internacional “Bureau Internacional Catholique de l´Enfance”.
La Comissió de la Infància de Justícia i Pau ha realitzat actes de difusió i sensibilització sobre els drets dels infants que estan recollits en el text de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets del infants de l´any 1989.

4.2 Comissió Jove de Medi Ambient

Creada el 1990. Aquesta comissió té un doble objectiu ; no consisteix només en parlar del medi ambient, sinó d´intentar que nois i noies aprenguin a organitzar diferents activitats, a aportar idees, a adquirir responsabilitats i, en definitiva, a coordinar tasques de la comissió sense l´ajuda de persones adultes.
L´activitat d´aquesta comissió és la de elaborar i publicar Fulls de Medi Ambient, en el que s´analitzen en profunditat diversos aspectes del tema que afecten actualment l´ecosistema.

4.3 Comissió de Cristians per la Insubmissió

Aquesta Comissió té el seu origen en el Secretariat de Cristians per l´Objecció de Consciència, creat a finals del 1981.
L´any 1989 es va integrar a Justícia i Pau de d´on treballa amb l´objectiu d´assessorar als joves sobre la situació legal de l´objecció de consciència i la insubmissió. No és una de les comissions que funcioni millor, degut a la falta de voluntaris i a altres organismes que treballen per la mateixa temàtica.

4.4 Comissió nord-sud

Aquesta comissió va esdevenir amb el motiu de preparar la campanya “ el 0´7 també és casa teva”, el 1993-1994. Degut a la importància de la temàtica, ha connectat amb altres comissions de temàtica relacionada ; Ajut a Estudiants del Tercer Món i Pau i Desarmament.
Aquesta Comissió Nord Sud va preparar l´any 1997 l´anuari Catalunya Tercer Món, a més de recollir les relacions econòmiques entre Catalunya i altres països del Tercer Món. L´anuari presentà com aspectes nous els d´adopció i turisme i l´aplicació de l´enquesta als municipis de 3.000 habitants.


4.5 Comissió Pau I Desarmament (Campanya Contra el Comerç d´Armes al Butlletí C3A)

Aquesta comissió es va crear durant el curs 88/89 i l´objectiu prioritari és la recerca, la reflexió i la difusió en temes de pau i comerç d´armes, la qual cosa comporta que el grup no sigui gaire actiu.
Van participar en la trobada de la ENAAT ( European Network Against Arms Trade), xarxa europea a la qual hi pertany aquesta comissió. També ha impulsat diverses campanyes de solidaritat internacional.
Una de les campanyes en les quals van participar va ser per la pau I els drets humans a Algèria. Per la qual cosa va facilitar la vinguda de diverses personalitats polítiques algerianes vinculades a l´oposició al règim perquè expliquèssin la realitat del conflicte.
Han estat membres de la Plataforma contra la Intervenció militar a Irak per part dels Estats Units.
També van participar en actes de solidaritat amb el poble de Kosovo i en la Plataforma catalana a favor de la pau a Kosovo.


4.6. Comissió de Presons

Aquesta comissió es va crear a l´any 1987. Léstructura de la comissió té dues vessants ; una teòrica i una altra de pràctica.
La primera s´encarrega de la sensibilització i la difusió d´informació, mentre que la segona s´encarrega de programar activitats en Centres Penitenciaris. Aquesta comissió manté contactes amb la Direcció General de Serveis Penitenciaris, d´on també es rep d´ajuda econòmica.
El seu àmbit d´actuació és Barcelona i, les presons on realitza la seva tasca voluntària són : Trinitat, La Model, Wad-Ras, Quatre Camins i Can Brians.
Durant tot l´any realitzen xerrades amb els presos els quals es tracten temes com “ La situació dels centres penitenciaris en altres països” i “diferents meneres de celebrar el nadal”.
S´està portant a terme l´elaboració i difusió dún cens de colectius i entitats no lucratives de Catalunya que tenen entre els seus objectius l´ajut o suport a presos i ex-presos, dins o fora dels àmbits penitenciaris, i dels col.lectius que treballen a favor de la humanització de les presons, de la defensa dels drets dels presos i de la reinserció social. La finalitat del cens és facilitar l´intercanvi d´informació, la coordinació, la suma d´esforços i possibles accions o projectes comuns.

4.7. Comissió del Quart Món

Aquesta comissió va ser creada l´octubre de 1989. El seu objectiu és la sensibilització de l´opinió pública i de les diferents administracions de creixement constant dels col.lectius que formen el Quart Món i la denúncia de problemes concrets d´aquest col.lectius, a fi que es busquin solucions més eficaces que les que hi ha actualment
Aquesta comissió té relacions establertes amb l´Ajuntament de Barcelona, amb el Secretariat de Marginació i amb diverses entitats del Quart Món.


4.8. Comissió Drets Humans

Aquesta comissió va començar a funcionar a partir de 1993 amb la voluntat de difondre quins són els drets humans.
L´Organització Mundial contra la tortura I l´ACAT informen de les violacions dels drets humans que es produeixen en el món. S´encarreguen de transmetre l´explicació del cas i les peticions que es fan a diferents autoritats del país en el qual s´agi produït la violació dels drets humans.
Actualment es tramiten uns dos-cents casos. En general, n´hi ha força a Amèrica Central i a Amèrica del Sud, especialment a Colombia i a Mèxic. També n´hi ha força a Indonèsia, a la Xina, a l´Orient mitjà, el Nord d´Àfrica i a l´Àfrica subsahariana.

4.9. Comissió d´Educació per la Pau

Aquesta comissió va ser creada l´any 1985. A partir de l ´organització del “ Primer Congrès per la Pau, el desenvolupament I els Drets Humans”. Manté relacions exteriors amb el Seminari Permanent d´Educadors/es per la Pau, amb la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat.
La línia d´actuació que segueix aquesta comissió es pot deduir de les diferents tasques que realitza ;
* Organització de Congressos.
* Elaboració de materials didàctics per les escoles.
* Participació en la campanya “ Aprendre a Jugar, aprendre a Viure”.
* Organització de tallers de Jocs Cooperatius i de Simulació.
La seva principal activitat són els congressos binuals per la pau, el desenvolupament i els drets humans.


4.10. Comissió d´Ajut a Estudiants del Tercer Món

Aquesta comissió va ser creada a Terrassa el 1990. El seu objectiu és el de procurar que els països pobres tinguin progressivament els seus titulats que ajudin al seu propi país i hi restin un cop acabats els seus estudis per participar en l´alliberament del seu poble. Evidentment, les subvencions provénen de socis o col.laboradors puntuals.
Aquesta comissió otorga beques, i la gran majoria van destinades pels països de l´Amèrica Central i d´Amèrica del Sud i per a l´Àfrica Central.


4.11. Comissió per l´objecció fiscal

Es va fundar l´any 1984 i la serva tasca és proure les campanyes anuals per l´objecció de consciència a les despeses militars durant la campanya de la declaració de la renda.

5. COM S´HI POT COL.LABORAR ?

* Donant a conèixer les seves idees I la seva tasca.
* Participant en alguna d´aquestes comissions ara esmentades.
* Fent-se soci de l´entitat.


6. ELS SERVEIS

L´associació Justícia i Pau ofereix un seguit de serveis per aconseguir el seu objectiu. Aquestes són :

* Servei de documentació : Aquest servei va ser creat l´any 1983 degut a l´abundant documentació que rebia l´associació. Està obert a tots els públics I les temàtiques que s´hi troben estan directament relacionades amb les diverses comissions. L´ús que se´n fa és tant inetrn com públic, és a dir, està obert a tothom.
* Servei de lloguer de vídeos : És un servei el qual disposa d´un catàleg de cintes de vídeo amb documentals també relacionats amb els mateixos temes.
* Servei de difusió : L´entitat ofereix el servei de sortir a fer xerrades I conferències sobre temes concrets a les escoles o altres centres que ho sol.licitin.

2.8 RECURSOS NECESSARIS

Degut a la diversitat de funcions i dimensió del centre,no farem referència als recursos materials emprats en aquest.

2.8.1 Recursos humans
Els recursos humans dels que gaudeix la institució es poden definir en:
- Dues persones contractades a jornada complerta.
- Una persona a mitja jornada.
- Aproximadament un centenar de voluntaris, que són les persones que fan funcionar les diverses comissions.
- Al voltant de 2000 socis. Els socis son persones que paguen una quota per contribuir al finançament de l´associació. Hi ha tres tipus de quotes anyals:l´ordinària (que és de 8000 pst.), la de suport (que ésd de 12.000 pst), la extraordinària (en la qual és el soci que escull la quantitat a donar) i, recentment, han establert la quota jove (que és de 2.500 pst). Les funcions del socis són les següents: assistir a les assambles extraordinàries per escollir les persones que formaran part de la Junta. Cal aclarir que ser voluntari no implica forçosament ser soci ni a l’inrevés.

2.8.1.1. L’organigrama
A la pàgina següent hi ha una representació vertical del funcionament intern de l’associació representat per figures humanes i comissions (degut a la dificultat que suposaria introduir els noms i cognoms de cada persona que forma part d’una d’elles).

2.8.2. Recursos funcionals
Pel que fa als recursos funcionals i, més concretament, als econòmics, l’Associació Justícia i Pau manté els seu funcionament a través de:

* Un 50% del seu finançament ve de socis i d’altres donatius puntuals.
* Un 50% de subvencions de les administracions que adjudiquen a projectes concrets que presenten les diferents comissions.

Els ingressos de l’any 1999 van ser de 38.128.640 ptes. i les despesses, de 37.449.751 ptes. Els ingressos van ser per quotes de socis, activitats i donatius, i ajuts d’institucions públiques i entitats privades: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Caixa de Terrassa, Caixa de Catalunya i FUS Grup de Fundacions.

Si parlem del calendari i l’horari de l’associació, s’ha de dir que resta obert durant tot l’any i que l’horari concret d’obertura al públic és de 10-13h.del matí i de 17:30 a 20:30h. de la tarda.

2.9.1 Síntesis de les fites de la tasca de Justícia i Pau

* Constitució del Secretariat diocesà de Justicia i Pau de Barcelona (1968).
* Procés al TOP per u8na denúncia de tortura (1972).
* Campanya per l’amnistia política (1974)
* Campanya per l’abolició de la pena de mort (1975).
* Campanya del 0,7% d’ajuda al Tercer Món (1980-1982).
* Símposis internacionals nord-sud i nosaltres (1983-1984).
* Jornades anuals sobre el Quart Món (1984-1997).
* Congrés de cooperació al Desenvolupament (1984).
* Congressos Catalans d’ educació per la pau, el desenvolupament i els drets humans (vianuals. 1987-1998).
*Campanya anti OTAN (1984-1985).
* El cardenal Jubany erigeix Justicícia i Apu com Associació pública (1987)
* Campanya “Fem una ciutat més justa i més humana” (1991)
* Campanya “Fem una Catalunya més justa i més humana” (1992)
* Campanya “El 0’7% també és casa teva” (1992-1993)
* Participació decisiva a la fundació de la Coordinadora estatal d’ONG per al desenvolupament (1982), Fons Català de Cooperació al Desenvolupament (1986), campanya “Catalunya Solidària”(1987-1988), Federació Catalana d’ONG per la pau (1997)
* Ajut a Estudiants del Tercer Món (1990 realitzat pel grup de Terrassa)
* Trobades internaciopnals de Barcelona sobre temàtica de pau (anuals 1990-1997) en col·laboració amb Fundació per la Pau
* Premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya (1992)
* Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993)
* Parlament de la Fraternitat (1993.94.95.97)
* Jordi Cots, secretari de la Comissió de la Infància, nomenta vicepresident del Bureau Internacional Catholique de l’ Enfance (1995)
* Anuari Catalunya-Tercer Món (1995...)
* Exposició “Erradicar la pobresa per construir un sol món” (1996-1998)


















2.10. RELACIONS PERMANENTS EXTERIORS

Justícia i Pau, té contacte amb moltes altres associacions i entitats. Seguidament, però, veurem que l’Associació ha jugat un paper decisiu en la promoció de diverses iniciatives col·lectives. Aquestes són:

* Federació Catalana d’ONG pel Desenvolupament.
* Fons Català de Cooperació al Desenvolupament.
* Federació Catalana d’ONG pels Drets Humans.
* Federació Catalana d’ONG per la Pau.
* Parlament de la Fraternitat.
* Plataforma pel Dret a un Habitatge Digne.
És membre també de les següents organitzacions internacionals:
* Acció dels Cristians per l’Abolició de la Tortura (ACAT).
* Bureau Internacional Catholique de l’Enfance (BICE).
* Internacional Peace Bureau (IPB).
* SOS Torture.
* Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat.
* Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes.

Cada comissió, però, té altres relacions amb associacions, ONGs, ONGDs o entitats puntuals, sobretot a l’hora de treballar conjuntament per un projecte.



























3. LA POBRESA I LA COMISSIÓ DE QUART MÓN

3.1. LA POBRESA
3.1.1. Conceptualització segons la CEE

“ Pobre, és la persona amb uns recursos materials, culturals i socials tan limitats que l’exclouen del mínim nivell de vida acceptable en el país en que viu”. (CEE 1984)

En una primera aproximació, la pobresa és una situació en què una persona o grup de persones, no arriben a satisfer les seves necessitats elementals. La pobresa més extrema és aquella en què no s’arriben a satisfer les necessitats fisiològiques, la qual cosa comporta desnutrició, vulnerabilitat davant de malalties i en darrera instància, la mort. Però hi ha un segon graó de la pobresa, aquell en què la supervivència física no està amenaçada però si l’accés a uns béns i serveis que han arribat a considerar-se definitoris del benestar i la dignitat “normals” en l’entorn social on vivim. Les necessitats humanes més enllà de loes purament fisiològiques, no són fixes, sinó que evolucionen històricament i es modifiquen en funció del nivell tècnic i productiu assolit en cada moment i en cada societat.

3.1.2. Els “Nous pobres”: el quart món
En aquest sentit més ampli, ser pobre avui vol dir no tenir un habitatge en condicions o haver de dormir al carrer, no gaudir de subministrament d’aigua saludable, no poder adquirir medicaments o mancar de la formació bàsica que s’exigeix en una societat moderna, a més de no tenir assegurat un nivell de nutrició adequat.

La pobresaestà també associada a problemes d’integració familiar i social. De vegades la pobresa afecta a comunitats senceres que mantenen un cert grau de cohesió interna, en aquests casos queda emocionalment compensada pels vincles de solidaritat i mútua protecció entre els membres de la comunitat. La pobresa més terrible és la que afecta a grups socials o persones que no troben aquest aixopluc comunitari, sino que viuen marginats i infravalorats en un món aliè, més o menys benestant i més o meys hostil.

Mentre l’opinió pública occidental s’anava fent més i més conscient de la magnitud i gravetat de la pobresa al tercer món, des de finals dels anys 60, la pobresa a les pròpies metròpolis opulentes va començar a esdevenir un fenòmen d’envergadura.

Durant els anys de la postguerra, després de 1945, la suma de creixement econòmic i Estat del benestar va aconseguir elevar el nivell de vida pràcticament de tothom als països industrialitzats. La pobresa va arribar a ser un fet molt minoritari. Però en els darrers 20 anys, la pobresa ha tornat a esdevenir un fenòmen de dimensions considerables en el nou contex econòmic, final del creixement sostingut i avenç de polítiques econòmiques neoliberals, que posen l’accent sobre la desreglamentació per afavorir l’acumulació de capital privat i ataquen les mesures protectores de l’Estat de benestar.

A tots els països europeus, per no parlar d’Amèrica del Nord, creix la precarietat del treball i disminueixn les rendes més baixes. Els mecanismes de protecció social es redueixen, com també els serveis col·lectius (educació, sanitat, habitatge,...). La distància entre la cinquena part més rica i la cinquena part més pobra de la població, que havia disminuït entre 1930 i 1970, ha arribat a duplicar-se en el curs dels últims 30 anys.

Abans de la depressió econòmica actual, fins i tot als moments de màxima prosperitat, hi havia també pobres, però en nombre molt inferior. Es tractava de dones i homes afectats sobretot per factors de fragilitat personal. Avui la pobresa s’alñimenta dels “nous pobres” víctimes de la crisi econòmica i de la insolidaritat pròpia de l’individualisme dominant. Sovint comença amb una disminució dels ingressos econòmics, però es consolida quan comporta una pèrdua del lloc de treball, de l’habitatge i de la integritat familiar. L’atur crònic i la dificultat de trobar feina fà que certes persones entrin en un estat d’apatia i pèrdua de la pròpia autoestima que els precipita en l’espiral de l’empobriment, en el “cercle viviós de la pobresa” en què cada factor de vulnerabilitat reforça els altres. El seu principal problema, sovint no és la manca de recursos materials, sinó la pèrdua del sentit de la dignitat i del coratge per afrontar les dificultats. Qualsevol acció solidària ha de tenir present aquest factor psicològic.

Si no s’evita la crisi de l’Estat del benestar i es confirmen les previsions sobre salaris, acomiadaments i pensions, ingressaran en el 4rt món, capes de la societat que fins ara no eren en risc de ser marginades:
* Professionals en atur, a partir dels 40 anys.
* Classes mitjanes i altes amb rendes devaluades.
* Persones exbenestants que no han cotitzat a la seguretat social.

Durant anys, en parlar de Quart Món, s’ha deslligat les mancances bàsiques dels factors socials que generaven. Ara bé, la pobresa no és un problema purament distributiu o assistencial i, per tant, la sola cobertura de mancances està destinada al fracàs i a mantenir-se en el pur repartiment assistencial.

En efecte, la pobresa intrínseca al desenvolupament de la pròpia dinàmica de la societat, consisteix en una situació de negació de l’exercici dels drets bàsics. Així, en una realitat complexa en què els factors s’interrelacionan i condicionen entre sí, la simple assistència no implica que els afectats participin en la vida econòmica, social i cultural.

Partint, dons, de la idea que integració enfront a exclusi´´o implica participació, paral·lelament a la distribució de béns, cal propugnar i crear les condicions que possibilitin sortir de l’estat de pobresa i, per tant de les mancances econòmiques; l’exclusió; la segregació social, cultural i laboral, i de la falta de consciència de pertanyença social i de grup.

Es tracta, per tant, de construir les condicions per a l’exercici dels drets fonamentals que potenciin la plena integració social (participació) als afectats. En aquest sentit, cal tenir present que és responsabilitat de la societat, i no dels afectats, oferir unes condicions socials que posibilitin la integració.
En resum, dons, la pobresa i dinàmica marginant de la nostra societat només es pot respondre transformant les estructures socials que encarmen la desigualtat social i els valors de la insolidaritat.


3.1.3. Estadístiques de la pobresa a Catalunya
A Catalunya de 6.590.000 habitants, 760.000 són pobres. 170.000 persones disposen de menys de 18.895 ptes al mes. Més de 600.000 persones disposen de menys de 42.800 ptes al mes.

Un 25% dels pobres de Catalunya es concentren a Barcelona, i un 40 % són menors de 25 anys.

Dades de la diòcesi de Barcelona de Càrites:
L’habitatge:
* 5.900 famílies viuen sense aigua corrent.
* 5.900 famílies viuen sense energia elèctrica
* 5.300 famílies viuen sense WC propi
* 19.750 famílies habiten en llocs on els corresponen menys d’un dormitori per a cada dies persones. 9.900 famílies viuen en una autèntica situació d’aumuntegament (això passa quan corresponen menys de 10 m2 per persona en un habitatge).

La salut:
* 59.400 pobres es troben malalts
* 9.900 greument malalts

L’educació:
* L’11’7% dels nens pobres no va a la escola
* El 50’7% de les persones adultes són analfabetes. El 9’1% són analfabetes absolutes.


3.1.4 L’actual lluita contra la pobresa
3.1.4.1. objectius de la lluita contra la pobresa
Els objectius de la lluita contra la pobresa han de tenir en compte que promoció (modificació de les condicions estructurals -disminuir la desigualtat, ocupació, educació, etc.-) i assistència (eliminació de les circumstàncies marginadores -pobresa extrema, anòmia social...-) són dues actuacions necessàries i complementàries.

Aquesta idea queda palesa en els objectius de la lluita contra la pobresa aportats per José Navarro i Javier Alonso:

*Progressiva redistribució més igualitària de les rendes

* Esforçar-se per a disminuir la taxa d’atur, augmentant les possibilitat d’ocupació i autoocupació.

* Impulsar programes de Benestar Social amb col·lectius més pobres i marginats
* Crear un estat de conciència i mobilització general davant els fenòmens de la pobresa i la marginació

En aquesta mateixa línia, les conclusions de les VII Jornades del Cebs sobre “Accions enfront a la pobresa” proposen que:

- Les polítiques sectorials de caràcter bàsic (educació, treball, sanitat, protecció social, economia, justícia, vivenda, etc) han d’incloure, en els seus plantejaments estrategics i estructurals, la lluita contra les desigualtats.

- Les lleis han d’incloure mesures de discriminació positiva que possibilitin el reequilibri de la igualtat d’oportunitats.

- Les polítiques desenvolupistes han de comportar mesures de desenvolupament social que permetin una distribució més equitativa dels recursos generats.

- Les mesures polítiques han d’abordar totes les causes i tots els aspectes, i no només els laborals, per a la seva plena eficàcia.

- Complementar les mesures generals amb accions organitzatives i assistencials a nivell local que adaptin i apropin els programes a la situació real de cada col·lectiu per tal de pontenciar la seva eficàcia.

- L’Administració Pública en els seus diferents nivells institucionals ha d’habilitar els recursos (mitjans econòmics, humans, tècnics i organitzatius suficients) i programes necessaris per a respondre a les necessitats derivades de la posada en marxa d’aquests programes.

La direcció desenvolupada fins fa uns anys per assolir aquests objectius s’han basat en criteris econòmics (ingressos versus despeses), però aquesta mesura és limitada, a causa de diversos factors:
* la vida social acaba escapant-se de la quantificació.
* els mecanismes d’exclusió operen amb relativa independència de la dinàmica econòmica.
* berreres institucionals.
* l’efecte de difusió no acostuma arribar als de més avall.
* les polítiques de rendes no tenen en compte la possibles cronificació, desincentivació i dependència.

Per aquest motiu, els criteris de la política social han de ser més amplis i flexibles per a portar a terme els seus objectius, evitant així que augmenti el número de persones que entri al cercle de la pobresa (afegint-se als que ja no en surten).


3.1.4.2. Polítiques socials de la lluita contra la pobresa
Tal com queda palès, la política social o filosofia protectora davant el Quart Món divergeix entre diferents formes d’actuació:

* La política de transferències (monetàries) envers els pobres: Aquesta és la resposta més antiga davant la pobresa i situacions de necessitat. Es concreta en almoines, sistemes de pensions, oferta d’una xarxa d’institucions protectores... Aquesta política social augmenta la despesa sense assolir resultats viables, ja que crea dependència i reprodueix la pobresa.

* La garantia de recursos mínims: Es basa en garantir els drets i econòmics dels ciutadans, amb l’ objectiu d’ajudar als que han caigut en lapobresa i de no permetre que ningú caigui en ella. Per tant, té present la transferència de rendes i la d’altres recursos.

* La política d’inserció o integració social: Aquesta actual política social davant la pobresa complementa l’anterior. Com a forma més eficaç de lluita contra la pobresa ofereix un pla personalitzat d’activitats d’integració. Paral·lelament, també pretén el compromís de l’Estat i de tota la societat, per tal de trobar vies d’integració social que passin per un compromís mutu.


3.1.4.3. Nova relació entre protecció i inserció social
La devallada del la protecció social ha deixat al descobert els sectors més dèbils, és a dir, aquells als que amb més dificultat i menys força havia integrat i protegit. Per altra part els canals d’inserció social eren l’ocupació i l’educació-formació, conectats amb els mecanismes que generaven la seguretat de la prtecció. Actualñment, però, la inestabilitat i precarietat del treball, no aporta tal confiança ni seguretat.

Així, malgrat les prestacions econòmiques amb les que s’emparen les situacions de pobresa, roman sense resoldre la protecció entesa en la seva globalitat, és a dir, com a confirmació de les possibilitats i com a prevenció de rics.

D’ aquesta manera, sorgeixen els sectors socials que no podran afrontar per sí mateixos els aspectes substantius de la protecció i inserció social (exigits i considerats exigibles pel model social considerat normal). Són aquests col·lectius els que constitueixen la dualització social (extensió de l’execució social a través de la multirrelació del fenòmen de mancances, exclusions i comportaments anormalitzats, caracteriyzats per la desprotecció-desintegració).

Per tant, protegir de situacions de necessitats o desprotecció sense resoldre alhora la inserció social, és a dir, afrontar la pobresa des de mesures econòmiques, deixa sense resoldre els elements que generen protecció socials als subjectes, de manera que puguin assolir la seva autonomia, i no s’aborden elements que vehiculitzen la inserció social, de manera que puguin exercir la seva plena ciutadania.


























3.2. LA COMISSIÓ DE QUART MÓN DE JUTÍCIA I PAU

3.2.1. Objectius
Aquesta comissió es va formar l’octubre de 1989. El seu principal objectiu és la sensibilització de l’opinió pública i de les diferents administracions del creixement constant dels col.lectius que formen el Quart Món (qualsevol persona que tingui problemes relacionats amb marginació, econòmics, d’educació, etc.) i la denúncia de problemes concrets d’aquests col·lectius, a fi que es busquin solucions més eficaces que les que hi ha actualment. Les relacions exteriors estables: Ajuntament de Barcelona, Secretariat de Marginació i diverses entitats de Quart Món.

3.2.2. Els projectes i activitats
3.2.2.1. Plataforma per un Habitatge Digne
Aquesta idea va sorgir d’un voluntariat de Justícia i Pau que treballava als Jutjats. La seva feina consistia a anar desnonar a gent, quan no pagaven el lloguer. En algunes ocasions era gent que no pagava perquè no volia però moltes vegades era perquè no podien pagar la vivenda on estaven. Aquest voluntari es va adonar del gran problema d’habitatfes que té Barcelona. Aquestes persones no tenen on anar al perdre la casa i comencen a entrar en l’espiral de la marginació.
Justícia i Pau va pensar que s’hauria de fer alguna cosa perquè a aquestes persones no els manqui l’habitatge; a més considerava que des de La Generalitat i l’Ajuntament no portaven les coses molt bé.
Dues persones de la comissió es van dedicar plenament al tema de l’habitatge, fins a crear La Plataforma per un Habitatge Digne juntament amb d’altres entitats com Càritas, Comissions Obreres. Aquesta Plataforma pretén:
- Que hi hagi més habitatges i que s’ajudi més a les persones (molts no saben dirigir-se a l’assistent social del barri).
- Que se’ls avisi molt abans que han de marxar ja que els donen molt poc temps fer fer-ho.
- Que hi hagi una persona que ajudi a buscar un altre lloc si és gent que està molt desestructurada i que no poden organitzar-se per ells mateixos.
- Que l’Administració es faci càrrec de les despeses que necessitin les persones desnonades.
- Es preten canviar la llei d’habitatge, perquè no afavoreix els llogueters.


3.2.2.2. Pla Integral de Serveis Socials
Una altra cosa que porta la Comissió de Quart Món és mantenir contacte amb l’Ajuntament de Barcelona. Des de Serveis Socials s’ha fet el Pla Integral de Serveis Socials. Aquest pla inclou la creació de grups d’assessorament per parlar de temes de Quart Món. Hi ha diferents grups: de dones marginades, d’habitatge, de pobresa, etc.
Aquests grups d’assessorament es dediquen a detectar coses que s’haurien de fer des de l’Administració però que no es tracten en profunditat. Justícia i Pau està en el grup de pobresa de l’Ajuntament. Cada mes es fa una reunió. Cada any s’agafa un col·lectiu; l’any passat es va tractar el tema de la gent gran (en el moment de retirar-se no tenen prou diners, no hi ha prou residències...) Quan acaba el curs es fa una sèrie de recomanacions de coses que s’haurien de fer, a més de les que fan.


3.2.2.3. El Parlament de la Fraternitat
La Comissió de Quart Món també porta el Parlament de la Fraternitat. Es tracta d’un parlament paral·lel al Parlament de la Generalitat on hi ha grups que representen els diferents grups marginats o en vies de marginació (nens, gent gran, malalts de Sida, problemàtiques referides a la dona, etc.) La primera vegada que es va reunir el Parlament de la Fraternitat es van convocar diferents entitats que treballen directament amb pobresa i també es va convocar a autoritats.
La idea era que cadascú podria exposar els problemes que tinguessin i entre tots escollir un problema cada any, estudiar-lo a fons i mirar que es podia fer. Les coses que estiguessin mal resoltes, posteriorment, portar-les al Parlament de Catalunya, La Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona o a qui toqués per intentar solucionar aquests problemes.
El que es preten ara és fer el Parlament de la Fraternitat com una cosa fixa. S’ha reunit varies vegades i s’ha organitzat conjuntament amb la Federació Catalana de Voluntariat Social (que engloba entitats que treballen amb pobresa). Però ara en vies de fer-ho públicament, obert a tothom s’ha fet una taula i quan hi ha un problema més greu s’estudia a fons.

3.2.2.4. Jornades sobre el Quart Món a Catalunya
Per últim, fins ara s’han anat fent les Jornades de Quart Món on s’han anat treballant diferents temes. Aquests s’estudien per veure si es compleixen les propostes que s’havien fet a les jornades.
L’última Jornada es va tractar la falta de legislació per empreses d’inserció. És un tema que està pendent de Madrid i ho porta una persona d’”Engrunes” (empresa d’inserció). També es va tractar la Banca Solidària i la Banca Ètica.

4. VALORACIÓ - CONCLUSIÓ

Per començar volem ressaltar un fet que ens ha sorprès, la Comissió de Quart Món únicament està formada per quatre persones, nosaltres pensàvem que ens hi trobaríem amb més gent. Per altra banda, també ens ha sorprès un mica que la majoria de la gent que s’adreçava a l’associació ho feia per que l’interessaven temes del tercer món, i pel que fa als voluntaris, aquests anaven a l’associació amb l’idea de treballar directament amb les persones que formarien aquest Quart Món, però no amb l’idea de fer tasques de conscienciació social.
Pel que fa al servei de documentació que ofereix l’Associació de Justícia i Pau, pensem que té algunes mancances, que no és l’apropiat per una associació d’aquestes, hi ha molta informació interessant, però és d’articles de temes concrets extrets de butlletins diversos i referent a la informació sobre el que és pròpiament Justícia i Pau no posseeixen cap document on reculli amb coherència i globalitat les dades d’aquesta entitat.
La Comissió de Quart Món actua en l’àmbit de pobresa no de forma benèfica (tal com s’havia fet durant molts anys), sinó que es guia per la política d’inserció i d’integració social. Per això nosaltres creiem que la seva acció de conscienciació resulta eficaç en el sentit que potencia l’autonomia i participació dels exclosos, actuació complementària a l’assistencialisme, però realment necessària.
La Comissió actua i es coordina amb altres entitats, complementant les formes d’actuació, protecció i integració, perquè aquests dos aspectes han d’anar sempre interrelacionats.
Volem destacar que haver fet aquest treball ens ha possibilitat un gran aprenentatge i coneixença en la manera d’estructurar-se i el funcionament d’una associació d’aquestes característiques.
Però també hem de dir que gràcies a aquest treball hem arribat a conèixer que és realment el Quart Món, quines persones es consideren dins d’aquest col·lectiu i que és el que les associacions intenten fer per ells.
Per concluir, hem de dir que estem satisfets de l’aprenentatge aconseguit a través d’aquest treball i del tracte que hem rebut de l’Associació, encara que hem sigut una mica crítics amb aquesta.

5. BIBLIOGRAFIA

==> AAVV (1996) : Propostes 1996 - Dona / Drogodependència / Gent Gran / Habitatges socials / Infants / Pobresa / Prevenció / Refugiats i estrangers / Sida / Voluntariat. Edita el Consell Municipal de Benestar Social de Barcelona.
==> AAVV (1996) : Anuari de la Federació Catalana d’Organitzacions No Governamentals pels Drets Humans.
==> AAVV (1994 - 1996) : Informes Foessa 1994 i 1996 sobre la Diòcesi de Barcelona. Càritas.
==> AAVV (1997) : Drets Humans. Editorial Jusiticia i Pau, Barcelona.
==> AAVV (1997) : Erradicar la pobresa per construir un sol món. Editorial Justícia i Pau, Barcelona.
==> AAVV (1998) : Justícia i Pau (servei informatiu 30è aniversari). Editorial Justícia i Pau, Barcelona.
==> AAVV (1998) : Memòria de Justícia i Pau
==> AAVV (1998) : Quaderns de Solidaritat. Editorial Justícia i Pau, Barcelona.
==> García - Nieto, J. (1987) : Pobresa i exclusió social. Editat per Cristianisme i Justícia, Barcelona.
==> Gomis, J. (1985) : Quaderns d’Orientació Familiar, nº 97. Institut Catòlic d’Estudis Socials, Barcelona.
==> Masllorens, A. (1998) : El Quart Món. Editorial Justícia i Pau, Barcelona.
==> Renes Ayala, K. (1993) : Luchar contra la pobreza hoy. Editorial HOAC, Madrir.
==> Renes, V. : Tema de la Quinzena : La pobreza en la sociedad de la abundancia. Article.


6. ANNEXES

6.1. Entrevista amb la comissió de Quart Món

- Quins són els col·lectius que podriem considerar de Quart Món?
Qualsevol persona que tingui problemes de qualsevol tipus relacionat amb problemes de marginació, econòmics, d’educació (vells, nens, dones, drogadictes, joves...)

- Quès està fent en aquests moments la Comissió de Quart Món?
La Plataforma per un habitatge digne. Un dels nois que estava de voluntari a Justícia i Pau treballava als Jutjats. La seva feina consistia a anar desnonar a gent, quan no pagaven el lloguer. En algunes ocasions era gent que no pagava perquè no volia però moltes vegades era perquè no podien pagar la vivenda en la que viviem. Aquest noi es va adonar del gran problema d’habitatges que té Barcelona. Aquestes persones no tenen on anar al perdre la casa i entren en la marginació. Van a una pensió, cada vegada és més car, cada vegada estan més desunits.
Justícia i Pau va pensar que s’hauria de fer alguna cosa perquè a aquestes no els manqui l’habitatge, a més que conseiderava que des de la Generalitat i l’Ajuntament no es portaven del tot bé. Pensavem que es podria fer més, sempre es pot fer més des de l’Administració. Va haver-hi especialment dues persones del nostre grup que s’han dedicat a això de l’habitatge, i s’ha fet La Plataforma per un Habitatge Digne juntament amb d’altres entitats com Càritas, Comissions Obreres. Aquesta Plataforma preten:
- Que hi hagi més habitatges i que s’ajudi més a les persones que les desnonen (molts van a parar a l’assistent del barri però molts no ho saben).
- Que se’ls avisi molt abans que han de marxar, els donen molt poc temps.
- Si es gent gran que està molt desestructurada que no poden organitzar-se ells sols, que hi hagi una persona que els ajudi a buscar un altre lloc o que si s’ha de pagar alguna cosa, ajudar a la gent que hagin de desnonar.
- Es preten canviar la llei d’habitatges, perquè no es massa bona pels llogaters.
La Comissió de Quart Món també porta el Parlament de la Fraternitat. Una vegada vam pensar que el que voliem fer un parlament paral·lel al Parlament de Catalunya on hi haguessin grups que representessin els diferents grups marginats o en vies de marginació (nens, gent gran, malalts de sida, problemàtiques referides a la dona...). Vem convocar moltes entitats que treballen amb pobresa directament -no com nosaltres que fem consienciació- gent que treballen directament, si voien fer una reunió gran, fer grups d’aquest Parlament. Cadascú podria exposar els problemes que tinguessin i entre tots escollir un problema cada any i esdudiar-lo a fons, mirar que es podia fer. Les coses que estiguessin mal resoltes, posteriorment, portar-les al Parlament de Catalunya, La Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona o a qui toqués per intentar solucionar aquests problemes.
Aquest Parlament es va convocar en un teatre a Sans on va venir molta gent. També es va convocar a autoritats a més de les entitats.
El que pretén ara és fer el Parlament de la Fraternitat com una cosa fixa, s’ha organitzat conjutament amb la Federació Catalana de Voluntariat Social. Però ara en ves de fer-ho públicament, obert a tothom s’ha fet una taula i quan hi ha un problema més greu s’estudia a fons.
Una altra cosa que fem és mantenir contacte amb l’Ajuntament de Barcelona. Des de Serveis Socials s’ha fet el Pla Integral de Serveis Socials. Aquest pla inclou la creació de grups d’assessorament per parlar de temes de Quart Món. Hi ha diferents grups: de dones marginades, de pobresa, d’habitatge... Aquests grups d’assessorament es dediquen a detectar coses que s’haurien de fer i no es fan prou. Justícia i Pau està en el grup de pobresa de l’Ajuntament. Cada mes es fa una reunió. No és tan ràpid i eficaç des del punt de vista institucional però hi ha la bona intenció, per part de l’Ajuntament, de demanar-nos la nostra opinió. Cada any agafem un col·lectiu. Quan acaba el curs fem una sèrie de recomanacions de coses que s’haurien de fer, a més dels que fan.

- Quines són les perspectives de futur?
Nosaltres anirem portant tot allò que vagi sorgint. Però de moment treballem una cosa fixa com és la Plataforma i el Parlament.
Haviem fet unes jornades cada any que eren Jornades de Quart Món, i a cada jornada es treballava un tema. Els temes tractas a les Jornades s’havien estudiat per veure si es complien les propostes que s’havien fet a aquestes.




* La Comissió de Quart Món té 7 - 8 anys d’història.
* Totes les persones que formen part de Justícia i Pau són voluntaris.
* La feina del Quart Món, vist des de fora sembla fàcil de fer, però cada tema que tractes s’ha de remenar moltes coses. Per moure’t per les Administracions és feina.
* Moltes de les persones que formen part del Quart Món són immigrants.
* La pobresa del Quart Món és més sòrdida, més triste en comparació a d’altres realitats. Comparen amb el que els altres tenen (societat de consum).
* La premsa en moltes ocasions que hi ha hagut problemes greus, des de Justícia i Pau hem intentat publicar articles o cartes i no publiquen. Coses tristes la gent no les vol, només publiquen si hi ha morbo.
* Banca Ètica: els diners que s’inverteixen en un banc no serveixin en coses que no són ètiques: armament, indústries químiques. Tot allò que vagi contra l’ecologia.
* Banca Solidària: préstecs amb interessos baixos a persones que no tenen diners o que no aconseguirien un préstec en un banc normal. Ho van tornant com poden. Els préstecs són concedits, en moltes ocasions, a dones que són les que porten la casa i l’economia familiar o tiren endavant la casa.
 

<< Anterior ----- dc0068.htm ----- Siguiente >>